M. Ciges Aparicio y la masonería: juzgado después de asesinado

Acabada la guerra civil, el règim inventa una legislació repressiva especial, mitjançant la qual genera el marc legal oportú per a la persecució arbitrària, incoant expedients per Responsabilitats Polítiques i imputant delictes amb caràcter retroactiu, entre altres, per maçoneria. Una política discriminatòria envers els enemics en perseguir capritxosament a tot aquell considerat sospitós. Una manera d'inventar a un enemic contra el qual mantindre's en guàrdia i legitimar la farsa del règim a costa de flagrants aberracions jurídiques posades en marxa per tribunals militars i forces vives acòlites. Una autèntica faula jurídica de dimensions colossals, de la qual víctimes com el mateix escriptor valencià van ser doblement victimitzades de forma inmisericorde: primer assassinat amb la revolta militar, i després jutjat falsament per maçó. El llibre analitza la troballa d'expedient per maçó a M. Ciges Aparicio, incoat avançada la postguerra, i tracta de posar llum a tan esborronador desvari jurídic, indagant en la seua obra i en la seua vida qualsevol possible relació amb les lògies.

En aclarir els avatars d'aquest expedient inaudit, l'hem contextualitzat en el periple vital del mateix autor: guerra de Cuba i independentisme colonial, anarquisme, anticlericalisme, republicanisme, literatura, periodisme, política, societat; i, com no, en la seua obra per ser el seu últim llibre de memòries Del periódico i de la política (1907) el que al·ludisca parcial e explícitament, en termes autobiogràfics, a la maçoneria. En clau internacional, la pèrdua de la guerra pel seu aliat Hitler, i la conseqüent caiguda de l'eix absolutista al qual Franco s'havia alineat, portarà a una intensificació de la por exterior creant una autèntica «Segona Creuada» el Règim amb la qual salvaguardar les seues essències pàtries mitjançant aquesta mena d'acusacions, en l'escriptor del tot infundades.