Mito e industria cultural

Es presumeix un permanent dèficit estètic en el producte de la cultura de masses, però allò estètic s'imposa triomfant com ideologia dominant en la incontestable evidència de l'àmbit privat. Hi ha una vinculació tradicional entre mitificació i mistificació, i no obstant açò, segueix impel·lint omplir un vuit de sentit en allò quotidià, on es reclama el mite com necessitat irreductible. Aquestes dues paradoxes donen peu a revisar radicalment la relació entre mite i indústria cultural, davant la intuïció creixent de que haurem de caure en el mite inexorablement, tant més quant vulguem revelar el caràcter enganyós del seu influx evocador, i no obstant, davant la evidència creixent de que els mètodes de la raó segueixen oferint l'única pràctica capaç de convenir un escenari ajustat de la realitat. Un escenari on no cap, com no pot ser d'un altra manera, sinó una resposta paradoxal, doncs no es tractaria de desfer aquest nus sinó de nuar apropiadament un mite del mite.

Luis Ángel Abad (Tudela, 1970) és doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València amb una tesi dirigida per Luis Puig i Jenaro Talens. Ha publicat Rock contra cultura (Biblioteca Nueva), Metal XXI (Avantpress) i El rock y su doble (Episteme). Ha col·laborat amb La Cartelera de Levante-EMV, Mondo Sonoro, Ajoblanco, 2000 Maníacos, Ruta 66 i El vendedor de pararrayos entre altres publicacions.