Música no comença amb la clau de sol

Al llarg del segle xx, la música occidental va experimentar alteracions i canvis ben significatius fruit de l’experimentació que els músics i els artistes més innovadors van portar a terme a la recerca de noves fórmules d’expressió. Apostes divergents, moltes vegades radicals, van fer replantejar el concepte de música i van estendre tant els seus límits que, com diuen Llorenç Barber i Montserrat Palacios, han obligat a escoltar amb orelles noves.

Música no comença amb la clau de sol. Quatre històries d’heterodòxia musical i sonora a valència durant el segle xx és un intent de completar el relat històric musical d’aquesta ciutat amb algunes aportacions que albiraren horitzons més amples, exploraren més enllà de l’estàndard i, precisament per això, han estat abandonades i relegades a habitar en els marges. El llibre s’estructura en quatre capítols, que es corresponen monogràficament amb cadascuna de les propostes rescatades: el microtonalisme d’Eduardo Panach i el seu treball a la conquesta del total sonor; l’aplicació de l’electricitat i l’electrònica a la música de Juan García Castillejo i el seu quasi mític aparell electrocompositor, capaç de crear i fer sonar obres automàticament; el Circuit Perifònic, que José Val del Omar va instal·lar pels carrers amb una calculada xarxa d’altaveus que, amb música i paraula, complementava el paisatge sonor de la ciutat; per acabar amb el grup Actum, pioner valencià i espanyol en el seguiment del corrent experimental que va recórrer Europa i Amèrica a partir de l’obra i el pensament de John Cage.

José Vicente Gil Noé

(València, 1978) és doctor per la Universitat de València, llicenciat en Història de l’Art, professor superior de Música i màster en Estètica i Creativitat Musical. Ha exercit com a professor en Educació Secundària i en diverses universitats. Actualment forma part del Departament de Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura de la Universitat Jaume I, on a més pertany al grup d’innovació educativa DIMPA (Didàctica de la Imatge i el Patrimoni) i al grup d’investigació QHEART (Qualitat de Vida i Desenvolupament Sostenible des de la Música i les Arts). Les seues línies d’investigació estan centrades en les músiques experimentals i l’art sonor, la didàctica de les ciències socials, la didàctica de la música i la sostenibilitat i la qualitat de vida a través de les arts.