Mussolini contra la II República

Entre 1931 i 1936, els conspiradors anti-republicans espanyols mantingueren successius i pràcticament ininterromputs contactes amb les autoritats de la Itàlia feixista. Mussolini facilità armes –després no utilitzades- als compromesos en l’intent de Sanjurjo del 1932; va concedir una important suma de diners i va prometre una no menyspreable d’armes i municions als monàrquics, alfonsins i carlistes, en març del 1934; en la primavera del 1935 començà a subvencionar a José Antonio Primo de Rivera; a finals de juliol del 1936, finalment, s’inicià la que hauria de ser la més important intervenció d’una potència estrangera en la Guerra Civil espanyola.

Tots aquests fets han sigut objecte d’especial atenció en una literatura extraordinàriament abundant que no sempre ha desenvolupat el necessari anàlisi en profunditat dels factors els quals estaven en la base d’aquelles actituds i esdeveniments. Un anàlisi de tot punt necessari per a poder situar en els seus justos termes el que va haver de continuïtat o el que va haver de ruptura en les successives actituds mussolinianes fins la II República, o, més en general, fins a l’Espanya dels anys trenta.

A partir d’un minuciós estudi de les fonts disponibles, l’autor reconstrueix el teixit de les relacions hispano-italianes durant aquells anys; segueix pas a pas el desenvolupament dels successius contactes entre els diversos grups de la dreta espanyola i la Itàlia feixista; reconstrueix, finalment, amb la mateixa minuciositat, el procés que va conduir a l’inici de la intervenció italiana en la guerra d’Espanya. Tot la qual cosa permet una clarificació d’aspectes desconeguts, foscos, o simplement polèmics, d’aquells esdeveniments.

Però eixe seguiment i reconstrucció no impedeix l’anàlisi en profunditat dels pressupostos ideològics i polítics que estaven en la base d’eixes actituds, del mode en que aquestes s’articulaven amb la perspectiva de conjunt de la política exterior feixista. A partir de tot allò, l’autor conclourà assenyalant l’existència d’una continuïtat i coherència de fons en l’actitud feixista cap a la República Espanyola. Una actitud que descansarà per igual en l’afany d’afirmació política-ideològica del feixisme i en el seu no menys decidit propòsit d’aconseguir l’hegemonia italiana al Mediterrani.