Peter Sloterdijk; esferas, helada cósmica y políticas de climatización

Peter Sloterdijk, un dels filòsofs més influents i originals del segle XXI, de bella retòrica —conscient de la seua afinitat amb la música i l'arquitectura- i un estil provocador, enfronta els problemes del seu temps com un fenomenòleg agut, que incorpora a les seues observacions tot allò amb què l'home conviu: signes, màquines, animals, plantes, virus, bacteris, textos, obres d'art, museus, pròtesis, intervencions quirúrgiques, fàrmacs; al que s'ha de sumar la crisi de l'humanisme, la irrupció de la cibertecnologia i el sorgiment del provincianisme global. La història d'aquesta cohabitació, amb elements l'estatut ontològic dels quals no ha sigut suficientment aclarit, és el desafiament de la filosofia Sloterdijk.

La seua trilogia Esferas —una ontogènesi dels espais humans- reconstrueix el trànsit des de la primera esfera en la qual estem immersos, amb la clausura en la mare, als espais més immensos i inquietants, on ens veiem psicològicament exposats i vulnerables, on les comunitats solidàries no vénen a ser sinó la creació d'espais interiors per a les emocions escindides.