Poemes inèdits

  Poemes inèdits posa a l'abast vint-i-sis composicions de Joan Fuster de diverses èpoques i estils que fan del llibre una mostra ben expressiva de la qualitat i l'actractiu dels seus versos. El pròleg de Salvador Ortells Miralles (Sueca, 1977), especialista en l'obra poètica de Joan Fuster, ofereix una visió global de la poesia fusteriana coneguda en relació amb la poesia inèdita. En definitiva, un motiu immillorable per a llegir un autor rellevant en el panorama poètic valencià contemporani, però també en l'àmbit de la poesia catalana del seu temps.
  Joan Fuster és un escriptor que excel·lí en la literatura d'idees, com també lúcidament amb el judici i els estudis sobre poesia: en són exemples, entre altres, Antnología del surrealismo español (1952), amb José Albi, Antologia de la poesia valenciana 1900-1950 (1956) i La poesia catalana (1956). En la seua extensa bibliografia el primer llibre publicat de poesia, Sobre Narcís (València, 1948), al qual se n'afegiran altres, fins al 1954 en què publica Escrit per al silenci, a partir del qual domina l'obra assagística i de la poesia solament es reedita Escrit per al silenci (1978) i el Set llibres de versos (1987).
  Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) estudià Dret a la Universitat de València, exercí uns pocs anys com a advocat, alhora que es donava a conéixer com a poeta, assagista i articulista en la premsa de València, en la de l'exili i, des de 1961, en diaris barcelonins. el 1983 s'incorporà a la Universitat de València com a professor contractat, el 1985 s'hi doctorà en Filologia i el 1986 obtingué la càtedra que, després de jubilar-se i fins a la seua mort, ocuparia com a emèrit. Participà en la vida cultural de forma activa i, entre altres quefers, fou membre agregat de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Institut Valencià de Filologia, de la Biblioteca Valenciana i director de la col·lecció "Biblioteca d'Autors Valencians" de la Institució Alfons el Magnànim.