Quan ens dèiem País

Durant quatre anys i quatre mesos l’actual Comunitat Autònoma Valenciana va rebre abans el nom oficial de País Valencià. Acceptada naturalment pels partits polítics de la Transició, la denominació recollia unes aspiracions sobiranistes que anaven acompanyades d’un decidit impuls de redreçament cultural. L’oposició democràtica va trobar en la consciència nacional una motivació afegida a la consciència social provinent de la lluita obrera.

La reconducció, però, del moviment rupturista cap a un sistema de llibertats compatible amb la permanència del franquisme en el poder va permetre que el centredreta concentrara l’estratègia en la divisió de la població entorn dels símbols identitaris. Llengua, bandera i nom acabaren sent demonitzats en un clima de violència impune atiat pel Govern. La manca de voluntat política de l’esquerra va fer la resta.

Guillem Llop i Forcada (Vila-real, 1973) és doctor en Filosofia per la Universitat de València (2016) amb la tesi Il·lustració radical i contrail·lustració en Hamann i Herder: la polèmica sobre l’origen del llenguatge, i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Oberta de Catalunya (2009). Ha estat professor associat d’Història de la Ciència i la Tecnologia a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i ha publicat en les revistes Quaderns de Filosofia i Ciència i L’Espill. Des de 2002 forma part del cos de professors d’ensenyament secundari de la Generalitat Valenciana en l’especialitat de Filosofia i ha estat seleccionat en 2021 per al de catedràtics.

Joana Tormo Martí (Catarroja, 1974) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València (1997) i en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (2012). Ha realitzat el Màster d’Història Contemporània de la Universitat de València en 2014 especialitzant-se en la figura de Manuel Broseta Pont. Ha publicat en la revista Afers i des de 2008 forma part del cos de professors d’ensenyament secundari de la Generalitat Valenciana en l’especialitat de Geografia i Història.