Ribera i Jo
Un diari
Artur Heras (Autor/autora)
Introducció (Artur Heras)
La biografia de Josep Ribera en els primers anys està plena d'imprecisions. La certesa de la seua partida de naixement i poc més. Naix a Xàtiva —ho declararà tot el temps en les seues pintures. Iniciada a València, probablement sota la tutela de Ribalta, la seua formació definitiva és italiana. Pintor principal del Barroc, mostra un desdoblament italoespanyol, una cosa que també li succeirà a Picasso amb França (els dos mantindran sòlida fidelitat als seus orígens). Essent encara adolescent, ja estava a Itàlia, i ací desenvoluparà tota la seua obra. A Roma va conéixer els treballs de Caravaggio i de Correggio. Va passar per Bolonya i Parma. Després de la seua arribada a Nàpols, estableix la seua residència definitiva en aquesta ciutat, on adquirirà un prestigi internacional. La connexió amb la cort espanyola, mantinguda a través dels virreis de Nàpols, farà que aquesta reunisca moltes obres seues, hui en la col·lecció del Museu del Prado.
En el pròleg d'una edició del Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim, crònica valenciana del Quatre-cents, s'apunta: «El dietari és un llibre sens pla ni ordre de cap mena. L'autor ni és escriptor ni te condicions d'historiador: el seu estil és dur, pesat, sec i desalinyat». Confie d'esmorteir aquesta alarma introduint dibuixos en el present escrit, convertit així en un dietari gràfic, però igual amb això s'amplia el risc. Per tant, aquest llibre reuneix pàgines de quadern de dibuix, notes de diari personal i dades referides a obres de Josep Ribera, al costat de referències de lectures vàries, originades per les emocions plàstiques.
La biografia de Josep Ribera en els primers anys està plena d'imprecisions. La certesa de la seua partida de naixement i poc més. Naix a Xàtiva —ho declararà tot el temps en les seues pintures. Iniciada a València, probablement sota la tutela de Ribalta, la seua formació definitiva és italiana. Pintor principal del Barroc, mostra un desdoblament italoespanyol, una cosa que també li succeirà a Picasso amb França (els dos mantindran sòlida fidelitat als seus orígens). Essent encara adolescent, ja estava a Itàlia, i ací desenvoluparà tota la seua obra. A Roma va conéixer els treballs de Caravaggio i de Correggio. Va passar per Bolonya i Parma. Després de la seua arribada a Nàpols, estableix la seua residència definitiva en aquesta ciutat, on adquirirà un prestigi internacional. La connexió amb la cort espanyola, mantinguda a través dels virreis de Nàpols, farà que aquesta reunisca moltes obres seues, hui en la col·lecció del Museu del Prado.
En el pròleg d'una edició del Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim, crònica valenciana del Quatre-cents, s'apunta: «El dietari és un llibre sens pla ni ordre de cap mena. L'autor ni és escriptor ni te condicions d'historiador: el seu estil és dur, pesat, sec i desalinyat». Confie d'esmorteir aquesta alarma introduint dibuixos en el present escrit, convertit així en un dietari gràfic, però igual amb això s'amplia el risc. Per tant, aquest llibre reuneix pàgines de quadern de dibuix, notes de diari personal i dades referides a obres de Josep Ribera, al costat de referències de lectures vàries, originades per les emocions plàstiques.
- Autor/autora
- Artur Heras
- Col·lecció
- Fora de Col·lecció
- Matèria
- Arts i Disseny
- Idioma
- Valencià
- Editorial
- Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació
- EAN
- 9788478228225
- ISBN
- 978-84-7822-822-5
- Pàgines
- 189
- Ample
- 19 cm
- Alt
- 24 cm
- Edició
- 1
- Data de publicació
- 01-10-2019
Tapa dura
€20,00Llibres relacionats
La construcción del sujeto robado
Desde la Noche y la Niebla
Ruta gráfica
El escultor Julián Martínez Sotos y la retórica monumental del PRI en el México del s. XX
Arquitectura y urbanismo valenciano en el franquismo (1939-1975)
Escenarios para la exposicion temporal
Los caminos de modernizacion de los artistas de Alicante desde 1950
Azulejerías del Hospital de Pobres Sacerdotes de Valencia
Arte valenciano en el franquismo (1939-1975)
Alfons Roig (1903-1987)