Ruta gráfica

A principis dels anys 80 va emergir a València una subcultura que, en el seu viatge des del més pur underground fins a la seua consolidació com a fenomen de masses, acabaria originant importants reverberacions a nivell nacional. Parlem d'això que a peu de carrer es va conéixer com  bacalao.

Qüestions sociopolítiques d'àmplia envergadura van conformar un estigma que, durant dècades, condicionaria tot el relacionat amb aquest moviment fins al punt d'invisibilitzar, en molts casos, la riquesa i l’exuberància de les dinàmiques artístiques que va generar. Si bé formen part de l'imaginari col·lectiu els aspectes musicals, l'apartat gràfic del qual es va acompanyar ha romàs ocult en bona part… fins ara.

Ruta Gráfica. El diseño del sonido de València  recupera tot aquest univers posant-lo en context i donant-li un valor fins ara descurat. Va ser la gènesi espontània d'una estètica particular que, esperonada pel torrent vital que va suposar la fi de la dictadura, va influir decididament sobre diverses generacions. Elisa Ayala, Paco Bascuñán, Quique Company, Sento Llobell, Ramón Marcos, Edu Marín, Pablo Mira, Paco Roca, Armando Silvestre… són només alguns dels artistes que desfilen per aquestes pàgines, responsables en bona part de posar imatge als anhels de llibertat d'aquella nit eterna.