Sin dios y sin diablo

Sin dios y sin diablo és una selecció dels articles que va escriure Joan Garí per al diari Público entre els anys 2008 i 2012. Nascut el 2007, en els inicis de la crisi econòmica que ens ha devastat durant l'última dècada, Público va ser un intent de fer premsa progressista en paper per a tota Espanya en un panorama mediàtic dominat per les opcions conservadores.

Joan Garí, escriptor de llarg recorregut i amb una obra d'àmplia varietat temàtica, va col·laborar intensament en el desaparegut rotatiu en una etapa apassionant de la seua biografia periodística. Com ell mateix confessa en aquestes pàgines, per a Público va escriure de tot, des de reportatges internacionals a peces breus sobre televisió, passant pel centenar d'articles de la sèrie Traducción inversa, que són els que s'antologuen en aquest llibre.

La columna curta exigeix un treball dúctil i delicat, que cada autor ha de resoldre amb un esforç estilístic intransferible. Garí va destacar en aquest gènere, per a la que va ser la última gran aventura del periodisme hispànic.

Joan Garí (Borriana, 1965) ha cultivat diversos gèneres literaris. Entre els seus llibres destaquen La conversación mural (Premi Fundesco d'Assaig, 1994), Un cristall habitat (Premi de la Crítica, 1999), Les hores fecundes (Premi d'Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta, 2001), La balena blanca (Premi Joanot Martorell de novel·la, 2007), Viatge pel meu país (2012) i La memòria del sabor (2015). Amb L'única passió noble (2016) va guanyar el primer Premi de Narrativa Memorialística de Benicarlo i el Premi de la Crítica 2017.