Un mestre amb ideals

El contingut d’aquest estudi parteix de la contextualització del personatge amb una anàlisi de la realitat sociopolítica de la Xàtiva de la seua joventut.

Més endavant, donem una breu ullada a l’evolució històrico-educativa de l’Espanya d’aleshores.

Tot seguit, ens centrem en el personatge, en Juan B. Puig Crespo, en la seua evolució personal i política envers el camp docent i l’ensenyament públic i en les raons de la seua eixida de Xàtiva.

Apartat, aquest darrer, al qual estudiem la seua trajectòria professional fins el moment de la seua defunció, desembre de 1910, sent director de l’escola de la Beneficència de Saragossa. Apartat, on també fem esment especial del seu ideari, proposta pedagògica i camí docent seguit per un del seus fills, el professor Juan B. Puig Villena, la trajectòria vital del qual ja ha estat abordada pel professor Marià Baig i Aleu.

Altrament,  cal assenyalar que entre les il·lustracions trobem unes pàgines del llibre Geometria i Agrimensura i, també, del excepcional mètode de cal·ligrafia (el qual consta de 22 quadernets). Exemplificació de la important tasca de publicacions de material docent i escolar de Juan B. Puig Crespo publicat per l’editorial Dalmau-Carles i dirigit als escolars i als companys de docència.

Per a finalitzar, afegim unes breus consideracions finals i unes referències bibliogràfiques i documentals, que clouen el present estudi.

Vicent Torregrosa Barberà, mestre, llicenciat en Filosofía i Ciències de l’Educació i doctor per la Universitat de València en aquesta última especialitat.

Des de 1974, ha desenvolupat responsabilitats docents i de gestió i d’investigació en diferents àmbits: docència i direcció del CP Bruschetti (1982-1987), Inspector d'Educació (1987-1996), professor de l'IES Dr. Simarro i docència, investigació i gestió en el Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació (ECHE) de la Universitat de València.

Els seus treballs de recerca se centren en l’Organització Escolar i la Política educativa de l’Espanya Contemporània i la Història de l’Educació Valenciana del XVIII al XXI. Temàtica sobre la qual realitzà la seua tesi doctoral, Política escolar a Xàtiva (1707-1833). Del reformisme il·lustrat al model educatiu liberal.

És autor de diversos articles i d'obres com: Il·lustració i educació a Xàtiva, finalista en la modalitat d'Assaig i Investigació dels Premis Literaris Ciutat de Xàtiva 1985, Clericalisme i laicisme escolar a Xàtiva (1885-1917), Premi Carles Sarthou d'Assaig i Investigació 2004, Renovació pedagògica i formació del professorat al País Valencià. Breu aproximació històrica (1975-1995), Formar elits. Estatutos del Seminario patriótico de San Felipe, República, Guerra Civil i Educació. Xàtiva, 1931-1939), i guionista del documental Espais de Pau en temps de Guerra.