València, la construcció d'una ciutat

En el context de la Geografia Urbana, l'anàlisi del procés de creixement de la ciutat de València ens porta a precisar, abans de res, el marc espacial que la defineix i caracteritza. València és una ciutat mediterrània, i això significa situar-la en unes coordenades geogràfiques precises que han incidit en la seua evolució historicocultural i econòmica. Lloc central dins el País Valencià, ha polaritzat dins seu gran part del creixement humà i material que ell ha experimentat. Així València, en un àmbit metropolità que presideix la jerarquia urbana del País, s'ha estat difonent desordenadament per un entorn comarcal en el qual es repeteixen els mateixos errors i on s'observen deficiències semblants. Situació resultant d'unes previsions planificadores desbordades per la realitat del canvi en les estructures demogràfiques i socioeconòmiques. Però fonamentalment és el producte de les interferències creades en la gestió urbanística per part dels elements distorsionadors. Arran de la segona meitat d'aquest segle, quan l'opció urbana està assolint un predomini total i preferència com a manera d'ocupació de l'espai, les fortes pressions sobre el mercat del sòl per als diversos usos (residencial, industrial, d'infraestructures), afavoriran un creixement urbà disgregat i disgregador. A l'empara d'una legislació permissiva o insuficientment estricta i clarificadora, València, en la línia d'altres ciutats espanyoles, es dedicarà a “consumir” espai com a resposta a les exigències de la seua dinàmica demogràfica i funcional. La ciutat assoleix un protagonisme considerable com a centre immigratori del País Valencià en connexió amb la seua orientació industrial i la seua acusada terciarització.