Vicent Cañada Blanch (1900-1993)

De la dilatada aventura del mecenatge de D. Vicent Cañada Blanch (Borriana, 1900-1993), de les seues dificultats, dels seus èxits, de la galeria de personatges públics, entitats i institucions que van participar en els projectes on va intentar donar-li una destinació cabal a la seua fortuna, tracta aquest llibre.

Afincat amb poc més de vint anys a Londres (1920), on va romandre part de la seua vida, va protagonitzar un primer llançament en els negocis relacionats amb el comerç taronger que li va permetre iniciar, acabada la Guerra Civil espanyola, primer una modesta activitat de mecenatge a la seua ciutat natal, i després, el 1961, va crear allà una Fundació que durant dos dècades va premiar, de la mà de la Facultat de Ciències de la llavors Universitat Literària de València, als millors estudiants de física, química i matemàtiques de tot el recorregut docent.

Preocupat pels emigrants espanyols als països de l'entorn europeu, en els anys seixanta del passat segle va fer possible amb generoses contribucions econòmiques la creació successiva de dos Col·legis a Londres, dels quals l'actual Institut Cañada Blanch de Portobello Road és el successor.

Paral·lelament va crear la Fundació Cultural Anglo-Espanyola (founder Vicente Cañada Blanch) (Londres, 1967) i l'actual fundació Cañada Blanch (València, 1970), hui gestora del seu llegat, dedicant-se, la primera, en connexió directa amb la Universitat de Londres, a becar a llicenciats espanyols i britànics per a la seua formació investigadora; i, la segona, en connexió amb la Facultat de Dret de la ULV, concedeix premis als millors estudiants de Facultats i escoles superiors en el marc de les dos universitats públiques valencianes dels anys seixanta (les actuals Universitat de València-Estudi General i la Universitat Politècnica de València).

La Fundació britànica va contribuir poderament a l'aproximació d'Espanya i Gran Bretanya (país pel que sentia autèntica admiració), obrint sòlids passos per a la relació i coneixement mutuos entre les seues elits universitàries.

En els moments posteriors de la seua vida (1993), la seua generositat va fer possible que l'ASCF (FVCB) i la London School of Economics and Political Science signaren un conveni per a la creació de la Càtedra Príncep Felip d'estudis hispànics contemporanis, la prestigiosa activitat de la qual fins als nostres dies, sota la direcció del professor Paul Preston.

En el seu últim testament (1987) lega la seua notable fortuna a continuar l'obra de mecenatge que va protagonitzar en vida, i que ha aconseguit un gran prestigi.