El Magnànim edita un treball sobre escultura, imatgeria i artesania religiosa valenciana
‘La Casa Tena’ és un llibre que ajuda a entendre la importància de l’art sacre valencià i espanyol.
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar el llibre La Casa Tena, un segle d’imatgeria valenciana, de l’autor Juan Bautista Tormos Capilla, amb pròleg d’Antonio Bonet Salamanca. El volum, de quasi 400 pàgines, és un estudi que abasta tot el territori de l’Estat espanyol i que ha comptat amb la col·laboració d’artistes plàstics i artesans, professors d’universitat, historiadors de l’art, investigadors, parròquies i confraries.Inclou fotografies inèdites i de gran valor historiogràfic i, com a novetat, en l’annex s’ha afegit un codi QR perquè el lector puga descarregar-se documentació comercial inèdita de la Casa Tena, i entre la qual també es troba l’excepcional catàleg il·lustrat i complet de 1903.
La presentació del llibre tindrà lloc dimecres 8 de novembre a les 19 hores a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència amb la participació de l’autor, Juan Bautista Tormo i el subdirector del Magnànim Enric Estrela.
Un assaig il·lustrat dels oficis al servei de l’activitat imatgera valenciana
Aquesta nova obra, editada en gran format i fora de col·lecció amb pàgines a color i il·lustrades, presenta per primera vegada un treball de camp i d’investigació dedicat íntegrament a l’escultura, la imatgeria i l’artesania religiosa valenciana de culte i devocional i els seus oficis: escultors, imatgers, tallistes, fusters, policromadors, dauradors, orfebres, brodadors, indumentaristes...
Al llarg de tot el text ens trobem amb un recurrent «leitmotiv»: els diversos tallers de la Casa Tena, que van introduint de manera esplaiada en l’itinerari biogràfic dels tres gerents de l’esmentada raó social: tres generacions de Vicente Tena. I també d’algunes branques familiars rellevants com les encapçalades per José María Tena Fuster i José Romero Tena, sense el just reconeixement que per història i mèrits propis li’ls pertoca, i entre les quals sobreïx la protagonitzada per l’escultor Vicente Tena Fuster (1861-1946), figura de la gúbia, coetani de Benlliure i company d’estudis de Sorolla
Per altra banda, aquest estudi també aborda de manera detallada la nissaga dels Vicente Tena pel que fa als aspectes estilístics i catalogació de la seua obra, la qual que s’escampa de cap a cap del territori espanyol i per alguns països del continent americà i suposa un corpus ingent d’escultures, imatges i peces del mobiliari religiós i litúrgic, tant de retaule com processional.
Estem davant d’una interessant i necessària aportació bibliogràfica que ens demostra per què València va tenir als millors i més requerits estudis, obradors i tallers d’escultura i imatgeria religiosa de tota Espanya.
Juan Bautista Tormos Capilla (Albalat dels Sorells, 1967) és professor d’institut. Les seues investigacions l’han acostat a l’etnomusicologia i la imatgeria valenciana. És autor de diversos llibres, com Colps de batall a l’Horta Nord: història, tradició i noves tecnologies (Institució Alfons el Magnànim, 2021) i ha participat en diversos volums col·lectius. A més ha impartit diverses ponències i conferències i té publicats nombrosos articles.
Més informació en alfonselmagnanim.net
