El Magnànim publica una antologia de Francisco Brines a càrrec de Vicente Gallego

    • Data:07-11-2022
    El Magnànim publica una antologia de Francisco Brines a càrrec de Vicente Gallego

    El llibreproposa una lectura de la poesia de Brines que millor reflecteix l'amor per la naturalesa

    La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar Por una ciega ley del corazón, una antologia poètica de l’escriptor valencià Francisco Brines a càrrec del també poeta valencià Vicente Gallego, autor del pròleg.

    En l’antologia Por una ciega ley del corazón Vicente Gallego (València, 1963) ha seleccionat els cent-cinc poemes més significatius emplaçats en la residència valenciana d’Elca del poeta de la Safor, l'àmbit que revela la veritat més íntimadel poeta: l'erotisme, la passió pel viatge, la meditació del temps, els records maternals i el misteri de la mort. Gallego proposa una lectura de la part de l’obra de Francisco Brines que millor reflecteix el seu sentiment d'amor per la naturalesa, un sentir que impregna completament la seua manera d’estar en el món i celebrar-lo des de l’essència mateixa de la poesia de Brines.

    Com afirma Gallego al pròleg del llibre: «Situada en un enclavament privilegiat, enfront del mar blavíssim d’Oliva, amb el Montgó per horitzó i les valls cremant de tarongers entremig, Elca, la casa de la infància, la dels llargs estiuejos quan vivia a Madrid, acabà per convertir-se en la seua caserna d’hivern amb la vellesa. Agarrat al seu bastó […], i amb el seu inesgotable bon humor, fruit d’humilitat, ens deia Paco: “Perquè ja veieu, ací estic, confinat en la meua presó d’or, però no com un pres qualsevol, que en aquesta presó jo sóc el director”, i el somriure acreixia en una riallada guaridora […]. El lector que desconega Elca i el seu entorn, la seua casa pairal, de la qual la seua poesia feu un territori mític, un topos literari, es trobarà entre aquestes pàgines amb el regal de les lluminoses fotos de Sara Esteban, que, n’estem segurs, l’ajudaran a situar el paisatge en què s’incardinen molts dels poemes [...].».

    Així mateix, el volum està il·lustrat per suggeridores fotos en blanc i negrede Sara Esteban, la intenció de les quals és més evocació que descripció del lloc o els poemes.

    El llibre pertany a la col·lecció de poesia del Magnànim dirigida pel també poeta valencià Vicent Berenguer, en la qual s’ha editat les poesies completes de Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner, Josep Piera, Teresa Pascual, Antoni Ferrer i Joan Fuster i s’ha reeditat Primera Soledad de Vicent Andrés Estellés.

    Brines, una poesia de desengany i lucidesa

    Francisco Brines (Oliva, 1932-2021) ocupa un lloc de prestigi en l’anomenada generació dels cinquanta (Barral, Biedma, Bonald, González, Goytisolo, Grande, Sahagún, Valente) i, per la veu diferent i intensa, la seua poesia constitueix un cas de deute lúcid amb la realitat del seu temps.

    Brines és un poeta valorat i reconegut des del seu primer llibre, Las brasas (1960), amb el qual va obtindre el Premi Adonais. Llibre rere llibre, la singularitat i personalitat de la seva poesia «de desengany i lucidesa» es manté vigent i ha estat reconeguda plenament perquè, a més, exerceix un positiu mestratge en el conjunt de la poesia hispànica.