La Diputació completa la publicació de l'obra de Rodolf Sirera amb les peces escrites amb el seu germà
Rodolf i Josep Lluís Sirera van començar en 1971 una col·laboració que es va estendre durant quaranta-quatre anys, fins a la mort de Josep Lluís, en 2015.
La Institució Alfons el Magnànim va publicar, en 2024, dos volums sobre la producció dramàtica de Rodolf Sirera, on es contenen totes les seues obres dramàtiques originals, excepte les setze que va escriure amb el seu germà Josep Lluís i que constituïxen una part molt important de la seua producció. Estes setze obres són les que s’inclouen en el nou volum que ara veu la llum en l'editorial de la Diputació de València.
Rodolf i Josep Lluís Sirera van començar en 1971 una col·laboració que es va estendre durant quaranta-quatre anys, fins a la mort de Josep Lluís, el 2015, amb una obra, Homenatge a Florentí Montfort, qui va guanyar el premi especial del jurat en el Premi Ciutat d’Alcoi d’aquell any. Homenatge a Florentí Montfort encara no es pot considerar una obra escrita conjuntament, ja que ho va ser en dos seccions: la biografia de l’imaginari escriptor Florentí Montfort per una banda, i els poemes i la seua suposada obra de teatre per una altra, i cada un dels dos germans se’n va fer càrrec d’una d’elles. A partir de 1975, amb El brunzir de les abelles comença el període que podem considerar de plena col·laboració de Josep Lluís i Rodolf en el procés d’escriptura.
Esta obra inicia el que posteriorment els autors denominaran la trilogia La desviació de la paràbola, i que es completarà amb El còlera dels déus (1976) i El capvespre del tròpic (1977), trilogia al voltant de la Primera República espanyola i la Restauració, i la primera de les tres que escriuran al llarg dels anys. Després d’una revista paròdica inspirada pel teatre de Bernat i Baldoví (A l’Edén me’n vull anar, 1981), Rodolf i Josep Lluís Sirera van iniciar la segona trilogia històrica, al voltant de la Guerra Civil espanyola, amb Cavalls de mar (1986), a la qual seguiria La partida (1989), obra que ha conegut diverses versions fins a la que s’inclou en el volum actual, i finalment La ciutat perduda (1990-1993). Després del llibret de l’òpera El triomf de Tirant (1991) que, amb música d’Amand Blanquer fou estrenada a València en 1992, i la nova versió de Tres forasters de Madrid (1995), els germans Sirera van iniciar, amb Silenci de negra (1999-2000), la tercera i última trilogia, al voltant de la Segona Guerra Mundial, la segona obra de la qual, Benedicat va ser de llarga gestació (2001-2005), i la tercera, Dinamarca (2015-2019) la va acabar Rodolf quatre anys després de la mort del seu germà.
Entre Silenci de negra i Benedicat, els germans Sirera van configurar tres obres més, El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia (2003), Dos dones (2010), una peça curta majoritàriament escrita per Josep Lluís, i París anys 60 (2015), creada pocs mesos abans de la mort de Josep Lluís, i que es pot considerar l'última que van escriure conjuntament els dos germans.
