La Diputació entrega a Josep Franco el premi María la Jabalina per a reivindicar la memòria com a pilar de la democràcia
· La vicepresidenta Natàlia Enguix destaca la qualitat literària de la novel·la de l'escriptor de Sueca, que rescata la història d'Enric Moret, el ‘fill del trinqueter’ abocat a l'exili en Cuba per les seues idees.
La guerra i l'exili de milers d'espanyoles i espanyols ha deixat múltiples històries: algunes comptades, altres desconegudes i moltes silenciades. L'escriptor valencià Josep Franco rescata de l'oblit una d'eixes històries, la de l'escultor Enric Moret, conegut com el ‘fill del trinqueter’, un veí de Sueca que es va veure obligat a l'exili per les seues idees revolucionàries. ‘Enric Moret, la memòria del marbre’ és l'obra guanyadora del primer premi María la Jabalina, “literatura de quirats que fa justícia a través de la veritat”, afirma la vicepresidenta primera i responsable de Memòria en la Diputació, Natàlia Enguix.
El premi María la Jabalina “se suma a les múltiples accions que organitza la Diputació, que és l'única institució que manté una àrea específica dedicada a la Memòria Democràtica i que s'ha convertit en refugi per a totes les persones, famílies i associacions memorialistes que ens acompanyen en el camí cap a la veritat”, va explicar la vicepresidenta de la corporació provincial en l'acte celebrat en la vesprada del dimecres en el Centre del Carme. Natàlia Enguix va entregar el guardó a Josep Franco, destacant “el magnífic treball narratiu i el rigor que hi ha en la història d'Enric Moret, una història fidel a la realitat”. Amb este premi busquem que la memòria exercisca el seu paper com a pilar de la democràcia”, va sentenciar Enguix.
Josep Franco, guanyador de la primera edició del María la Jabalina, va explicar que l'obra “relata la vida llarga i fructífera d'Enric Moret, que va començar a esculpir a Sueca i va haver de continuar el seu treball a la República Dominicana i sobretot a Cuba, on va consolidar la seua trajectòria com a escultor”. Franco va reivindicar “la importància de l'escolta, un valor que s'està perdent”. En opinió del novel·lista, “si les persones no ens escoltem els uns als altres, perdem la curiositat i amb això la possibilitat d'entendre'ns”.
L'escriptor de Sueca, autor de ‘L*enviat’ o ‘Les potències de l’ànima’ entre moltes altres obres i adaptacions, col·labora de manera esporàdica en mitjans de comunicació com ‘El País’, ‘Levante EMV’ i ‘Notícias al Dia’, i al llarg de la seua dilatada trajectòria ha aconseguit reconeixements com el Premi Octubre, el Ciutat d’Alzira, el Sor Isabel de Villena de l'Ajuntament de València, el d'Escriptors Valencians, el far de Cullera i el Premi València 2023 que entrega el Magnànim, editorial de la Diputació, per la seua obra ‘Si tenim vida i salut’.
La Jabalina i el ‘fill del trinqueter’
Les històries de María la Jabalina, que dona nom al premi, i Enric Moret, que inspira al guanyador de la primera edició, són dos d'eixos relats carregats de realitat. María Pérez Lacruz es va traslladar en 1923 de Terol a Sagunt al costat de la seua família per qüestions laborals. Amb només 19 anys, es va incorporar a la Columna de Ferro en Sarrión, on va participar com a infermera en la creació d'un hospital en el front. Durant la Batalla de Terol va resultar ferida de bala en una cama, i acabada la guerra, estant embarassada, va ser detinguda per la Guàrdia Civil. El seu fill o filla va ser entregada en adopció, i María la Jabalina va passar la resta dels seus dies en la presó, fins que va ser condemnada a mort, sense proves, i afusellada en el conegut com a Paredó d'Espanya del cementeri de Paterna.
Enric Moret, per part seua, va nàixer a Sueca en 1910, i mentre va viure al seu poble va ser conegut per ser el fill del ‘trinqueter’, l'home que s'encarregava del manteniment del trinquet i organitzava les partides i les apostes. Enric va abandonar el poble, sent encara molt jove, per a buscar-se la vida. Va tardar molts anys a poder tornar a causa de la guerra, i en 1942 es va instal·lar definitivament a Cuba, després de veure's obligat a l'exili per les seues idees revolucionàries. Josep Franco es va sentir atret pel component artístic de l'exili de Moret, que es va convertir en un mestre de l'escultura contemporània. Les seues obres “intencionalistes”, com ell mateix les qualificava, van viatjar des de l'antiga Unió Soviètica fins a Vietnam, passant per Txecoslovàquia, Polònia i Mongòlia, i en l'actualitat encara embellixen parcs d'Europa i Amèrica.
La responsable de Memòria Històrica en la Diputació, Natàlia Enguix, reivindica les dos figures com a “referents de la lluita per la democràcia a Espanya, protagonistes d'un certamen que vol fer valdre la figura de María la Jabalina com a font d'inspiració per a eixos treballs literaris sense ficció, narracions que es basen en fets verídics que hem de conéixer, perquè no és possible construir una societat justa que no s'edifique sobre la veritat”.
Enguix va recordar que el premi María la Jabalina “és una més de les múltiples accions que impulsem des de la delegació de Memòria Democràtica, junt amb exhumacions, identificacions, estudis científics, congressos de formació, recuperació de patrimoni vinculat a la memòria i preservació de fons documentals”. Com a principal novetat en la present legislatura, la vicepresidenta va destacar el reforç en la formació dels joves, ja que, en la seua opinió, “en les noves generacions està el futur de la memòria”. En resposta a esta idea, la delegació que dirigix Enguix ha consolidat els premis ‘La Memòria a l’Escola’, que en l'edició d'enguany ha rebut 25 treballs d'alumnes de 4t de l'ESO, 1r i 2n de Batxillerat i FP Bàsica sobre el tema ‘Les dones, primeres guardianes de la memòria democràtica’.
Acte cultural i homenatge musical
El lliurament del primer premi María la Jabalina de la Diputació es va emmarcar en un acte cultural celebrat en el Centre del Carme, amb l'acompanyament musical del Trio Sorolla i l'homenatge a quatre compositors exiliats com Robert Gerhard, Rodolfo Halffter, Rosa García Ascot i Manuel de Falla.
La música composta per Gerhard en 1951 per a la pel·lícula 'Secret People’ va servir d'obertura per a l'acte conduït per l'actriu valenciana Lara Salvador. Durant la gala, van sonar també ‘Ègloga per a oboé i piano’ de Rodolfo Halffter, la ‘Xicoteta Suite’ de Rosa García Ascot i les ‘Set cançons populars espanyoles’ de Manuel de Falla. El Trio Sorolla està compost pel professor d'Oboé Aitor Llimerá, el professor de fagot Miguel Puchol i el professor de clarinet Pedro Vicente, amb l'acompanyament al piano del professor Carlos Apellániz.
