La Diputació recupera en un llibre la topografia mèdica de Millares de Luis Báguena

El treball de principis dels anys trenta del segle passat suposa una valuosa aportació històrica realitzada des de la medicina rural que va contribuir sens dubte a la consolidació del camp de la salut pública dins de la medicina.

La Institució Alfons el Magnànim, editorial de la Diputació de València, ha publicat el llibre 'Topografía médica de Millares' de Luis Báguena, una obra guardonada amb el premi Roel 1932 per l'Institut Mèdic Valencià. La recupera pel seu valor històric, però també per l'actualitat del seu contingut. La publicació, de gran rellevància històrica, compta amb un pròleg de Fidel Pérez Barberá, qui definix a l'autor de la topografia com “un treballador infatigable, amb una constància a prova de bombes, obstinat i molt compromés amb les iniciatives (mèdiques i entomològiques) a les quals es va anar enfrontant”.

Una topografia mèdica és en realitat una fotografia fixa d'un moment i un lloc que oferix una valuosa informació, no sols d'aspectes mèdics i ambientals, sinó també sobre la societat i la mentalitat. Al llarg del XIX i fins ben entrat el segle XX, les topografies mèdiques constituïxen una valuosa aportació realitzada des de la medicina rural que va contribuir sens dubte a la consolidació del camp de la salut pública dins de la medicina. Luis Báguena, metge rural però també brillant entomòleg i, sobretot, una persona curiosa i inquieta, va realitzar el seu estudi sobre el poble de Millares en un moment especialment interessant i revelador. La construcció del salt hidroelèctric i la consegüent estada, durant anys, de milers de treballadors arribats de fora (15.000 persones van passar els reconeixements mèdics pertinents), va suposar una inevitable commoció per a un poble de 1.500 habitants. A través de la mirada de Báguena, un jove arribat de la ciutat, es pot contemplar la vida diària d'un municipi rural de la muntanya en els primers anys de la II República.

Metge rural i expert entomòleg

Luis Báguena Corella (València, 1905-1977) va estudiar medicina a València i Ciències Biològiques a Madrid. Metge rural en els seus primers anys i expert entomòleg, després d'uns anys exercint en Carcelén (Albacete), en 1931 es va fer càrrec de la plaça de metge titular de Millares, on va estar fins a 1934 i on va conéixer a la seua dona, farmacèutica de Navarrés. Va ser en este període en el qual va redactar la 'Topografía médica de Millares', amb la qual va obtindre el premi Roel 1932 de l'Institut Mèdic Valencià. Després de deixar Millares, i després d'un període a La Font d'en Carròs, Báguena va viatjar a Guinea Equatorial (en aquell moment una província espanyola), on va treballar primer en els servicis sanitaris i després en el Servici Agronòmic i en el CSIC, fet que li va permetre dedicar-se a la seua passió: l'estudi i la catalogació dels coleòpters, dels quals va reunir una important col·lecció i sobre els que va publicar nombrosos estudis. Després de la seua tornada a València en 1960, es va dedicar a la docència a l'Escola de Magisteri i va publicar diversos llibres de text sobre les seues assignatures.