L'editorial de la Diputació publica la biografia del polític i banquer valencià Ignacio Villalonga

· La Institució Alfons el Magnànim difon el treball d'Alfonso Ballestero, qui rescata de l'oblit la trajectòria vital i professional d'un destacat exponent del valencianisme polític i director del Banc Central.

La gran lliçó que ens va deixar Ignacio Villalonga és que una societat plena com la valenciana necessita voler-se, respectar-se i valorar-se a si mateixa en la seua cultura pròpia, en la seua major manifestació que és la seua llengua i en la seua projecció econòmica i política. Només així pot ser influent en el conjunt d'Espanya. Així parla Fernando Villalonga del seu besoncle en el pròleg de l'última publicació del Magnànim, la primera biografia sobre una de les personalitats més influents de la vida política, econòmica i financera espanyola del segle XX, escrita per Alfonso Ballestero.

L'editorial de la Diputació de València amplia la seua col·lecció de biografies amb ‘Ignacio Villalonga Villalba (1895-1973). Polític valencià i destacat banquer’, que es convertix en el número 44 de la sèrie. En opinió del diputat de Cultura, Paco Teruel, “este llibre és una gran notícia per a la societat valenciana, ja que recupera la trajectòria d'un dels nostres personatges més destacats del passat segle, director del Banc Central durant trenta anys”. El responsable provincial posa en valor el treball realitzat per Alfonso Ballestero, que tenia “una tasca molt complexa davant la impossibilitat d'accedir als arxius de Vilallonga”.

L'autor, que respecta la vida intrafamiliar d'Ignacio Villalonga, busseja en les hemeroteques de Madrid, València i Barcelona per a recrear la vida del polític i banquer. Els arxius personals i professionals d'Ignacio, custodiats en el Banc Central durant la seua malaltia i després de la trama d'assetjament al seu fill José Ignacio, que li va forçar a apartar-se del banc, van desaparéixer misteriosament. En absència d'esta informació directa, Ballester s'alimenta dels testimoniatges existents de la relació de Vilallonga amb Emilio Botín; els fets històrics que frustren la seua carrera política coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil; i moments destacats de la vida del polític valencianista com l'homenatge multitudinari que li va dedicar la seua ciutat en 1956.

Un treball inèdit

Pot causar sorpresa que la biografia d'Ignacio Villalonga no haja sigut abordada anteriorment pels historiadors, malgrat el seu notable interés. La investigació d'Alfonso Ballestero aspira a corregir eixa anomalia, amb un exhaustiu estudi d'una vida que es va desenvolupar en dos etapes clarament diferenciades. La primera transcorre entre la finalització dels seus estudis universitaris, en 1917, i l'esclat del conflicte armat en 1936. Durant eixos anys, Villalonga va exercir un paper destacat en la política regional valenciana i en la política espanyola, compatibilitzant la seua activitat pública amb l'exercici de l'advocacia a València.

La segona etapa de la seua vida professional ho situa com una figura de referència en l'àmbit financer. Vilallonga es va refugiar en el món empresarial i en la banca, on va desplegar el seu activisme cultural, amb una interessant evolució ideològica que va anar experimentant abans, durant i després de la guerra. Des de 1940 i fins a la seua defunció en 1973, va ser el principal executiu del Banc Central, institució des de la qual va exercir una notable influència en l'economia espanyola de l'època.

L'autor

Alfonso Ballestero Aguilar (Madrid, 1944), és enginyer de Mines per la Universitat Politècnica de Madrid. La seua trajectòria professional ha estat vinculada principalment a la indústria petrolífera internacional, amb destinacions a Veneçuela, Líbia, Kuwait i Dubai, i posteriorment en llocs directius d'entitats com a INI, Hispanoil, Eniepsa, Petrocanada, BP España i Repsol. Entre 1982 i 1984 va ser director general de Astilleros Españoles, S.A.

Ballester és també autor de nombroses obres dedicades a la història empresarial i econòmica espanyola, entre les quals destaquen ‘Buscando petróleo’ (1989), ‘Juan Antonio Suanzes’ (1993), ‘Del Monopolio al libre mercado’ (2003), escrita junt amb Gabriel Tortella i José Luis Díaz Fernández, ‘José M.ª Oriol y Urquijo’ (2014), ‘El gas natural en España’ (2017), ‘Unión Española de Explosivos’ (2021) i ‘Pablo Garnica Echevarría’ (2023).

Amb esta publicació, el Magnànim amplia el seu catàleg dedicat a la història contemporània i contribuïx a un millor coneixement d'una figura fonamental per a comprendre l'evolució política, empresarial i financera de l'Espanya del segle XX. Les memòries d'un home que tenia clar que “no es pot ser bon espanyol si no som íntima i profundament valencians”.