Magnànim edita un estudi sobre les músiques i les danses de la Festa de la Mare de Déu de la Salut
Música, tradició i patrimoni. La Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, d’Andrés Felici i Xavier Richart, mostra una visió diferent de la Festa.
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura i l’Ajuntament d’Algemesí, publiquen Música, tradició i patrimoni. La festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, dos volums escrits per Andrés Felici Castell i Xavier Richart Peris, que esdevenen un treball dedicat fonamentalment a la música, la seua transmissió i evolució a través de la tradició i la importància de la seua conservació.
La publicació ha comptat amb el disseny i la maquetació de Joanra Estellés, qui ha continuat l’estil de la coberta del doble CD amb llibret que el 2020 va editar l'Escola Musical de Tabal i Dolçaina d’Algemesí. Es presentarà el proper 9 de maig a la Cafeteria de l’edifici Rialto, a València, i l’1 de juny a Algemesí.
Una perspectiva nova: la dels dolçainers i els tabaleters
La Festa Major d’Algemesí, que té lloc cada mes de setembre des del segle xvii, és una de les manifestacions de la música tradicional més significatives del territori valencià. La declaració per part de la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat l’any 2011 va suposar el reconeixement internacional d’un poble capaç de mantindre vives la seua cultura i la seua tradició de manera ininterrompuda. La música tradicional, interpretada majoritàriament amb la dolçaina i el tabal, és una protagonista imprescindible de la Festa i es mostra viva i actual en els balls de carrer i les danses rituals. L’objectiu fonamental d’aquest estudi és, per tant, ressenyar la importància dels músics i les músiques en la Festa fins a crear una guia detallada sobre l’execució actual on aclarir conceptes bàsics, com ara quantes melodies té cada ball, quins són els títols, quines melodies es dansen i quines no, des de quan i per què s’han interpretat, etc.
Dos volums que es complementen
El primer volum conté un article de Cristina Martí Morell i Pau Llorca Ulzurrun de Asanza on es contextualitza la Festa des d’un punt de vista etnomusicològic, seguit d’una descripció exhaustiva per part de Felici de tots els rituals, en la qual es mostra com s’organitzen les activitats, així com el capteniment que han d’adoptar els músics en tots els actes.
D’altra banda, el segon volum, de Richart, conté les transcripcions en partitura de totes les melodies i ritmes usats en el desenvolupament de la Festa, una succinta anàlisi musical i una sèrie de reflexions personals pel que fa als valors socials i identitaris de la música tradicional.
Andrés Felici i Xavier Richart pretenien oferir un material susceptible de convertir-se en una guia minuciosa per als dolçainers i tabaleters que volgueren participar en la Festa, com si fora un manual del curs de preparació de les músiques, tot i que el que havia de ser una guia simple i clara, s’ha convertit en un extens estudi.
Finalment, s’han aprofitat les processons dels darrers anys per a demanar col·laboració a diversos fotògrafs i fotògrafes per a generar un material que, cal dir, era molt escàs: fotografies on els protagonistes foren els músics i no els balls.
Els autors:
Andrés Felici Castell (Algemesí, 1986) és doctor en Història de l’Art i treballa com a professor al col·legi Ave Maria de Carcaixent i al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Com a dolçainer, participa en les festes de la Mare de Déu de la Salut des de l’any 2000. Ha sigut mestre de dolçaina a les escoles d’Algemesí i Guadassuar.
Xavier Richart Peris (Algemesí, 1963) participa com a dolçainer en el ball de la Muixeranga des de l’any 1979. Ha sigut mestre de l’Escola Musical de Tabalet i Dolçaina d’Algemesí fins a l’any 1989. En l’actualitat és professor titular de música en l’especialitat de dolçaina al Conservatori Professional José Iturbi de València.
