Tres novetats per a la Fira del Llibre
El recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes estrena “Canvi de rumb”, el periodista Moisés Pérez analitza l’ensenyament privat i el pedagog analitza el paper de l’hospital durant la Guerra Civil.
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació publica les darreres novetats del catàleg que es podran trobar a partir de dijous 28 d’abril a la Fira del Llibre de València (Jardins de Vivers). Es tracta de tres nous títols: l’assaig literari i memorialístic Canvi de rumb. Els fantàstics setanta. 1975-1979 de l’escriptor Josep Piera (col·lecció Moment. Memorialística, dirigida per Xavier Serra, número 10); el treball de periodisme d’investigació El negoci de les aules. L’ensenyament privat i concertat al País Valencià, del periodista Moisés Pérez (col·lecció Periodisme, dirigida per Guillermo López, número 10)i l’estudi històric Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional Ontinyent. 1937-1939, del pedagog Joan J. Torró Martínez (col·lecció Estudis Comarcals, dirigida per Enric Estrela, número 16).
Segon volum de Els fantàstics setanta de Josep Piera
Després de l’èxit editorial i de crítica del llibre Els fantàstics setanta 1969-1974, el recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Josep Piera torna a la càrrega amb el segon volum de memòries de la dècada dels setanta. Si en el primer se centrava en el període immediatament anterior a la mort del dictador Francisco Franco, en Canvi de rumb. Els fantàstics setanta. 1975-1979 l’escriptor de Beniopa (Gandia, La Safor) aborda cinc anys decisius, de 1975-1979, amb canvis polítics, socials i culturals fonamentals.
Piera reflexiona sobre el temps d’esperança que s’obri, l’entusiasme de renovació escolar a les aules, els esforços culturals de joves inquiets i la reacció d’estructures de l’estat i de mitjans de comunicació contra tot això. I ho fa amb un estil literari reeixit. Tot plegat, són unes memòries que combinen l’evocació íntima i una lúcida crònica social d’aquells anys.
Josep Piera (Beniopa, 1947) viu a la Drova (Barx) des del 1974. La seua trajectòria literària l’ha convertit en un dels autors destacats de la literatura valenciano-catalana contemporània. Com a poeta va rebre el Premi Carles Riba amb El somriure de l’herba (1980), com a prosista va guanyar el Josep Pla amb El Cingle Verd (1982) i com a assagista el Francesc Vallverdú amb El paradís de les paraules (1995). Ha conreat també la prosa memorialística, la biografia literària i la traducció de poesia. Per la qualitat i la diversitat de la seua obra ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. En el Magnànim també ha publicat el volum Els fantàstics setanta 1969-1974 i la Poesia completa 1971-2018.
Una radiografia de l'entramat de l'ensenyament privat-concertat al País Valencià
El negoci de les aules. L’ensenyament privat i concertat al País Valencià, del periodista Moisés Pérez, és un llibre resultat d’una beca de periodisme d’investigació Josep Torrent, iniciativa en col·laboració de la Unió de Periodistes Valencians i el Magnànim, amb un jurat format pel professor Guillermo López i els periodistes Violeta Tena i Lucas Marco. S’analitzen els interessos econòmics i ideològics de la xarxa concertada-privada de l’ensenyament al País Valencià. Al llibre es fa un relat, centrant-se en els 20 anys dels governs del PP i els vuit dels governs del Botànic, de com ha estat el xoc polític. L’autorplanteja un debat necessari de l’entramat de l’ensenyament privat-concertat: qui és qui a la xarxa educativa concertada i privada; quins interessos econòmics tenen, quines són les connexions polítiques, les relacions amb el poder, la seua capacitat d'influència, etc. En aquesta recerca periodística, els lectors tenen l’oportunitat de fer un viatge a través d’una teranyina que va ser beneficiada en detriment de l’escola pública.
Moisés Pérez Pascual (Muro d'Alcoi, 1993) és periodista al setmanari El Temps, on ha destacat per abordar temàtiques actuals com ara l’univers de l’extrema dreta, els drets lingüístics, les lluites pel territori, el joc polític valencià o els interessos empresarials rere les privatitzacions dels serveis públics. Abans ha escrit a l'edició valenciana del periòdic digital eldiario.es, el periòdic El Mundo i ha col·laborat en la revista digital CTXT.es. També ha exercit d’analista de l’actualitat a la ràdio i la televisió pública valenciana À Punt.
Ontinyent, ciutat solidària durant la Guerra Civil
El llibre “Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional Ontinyent. 1937-1939” analitza la creació de l’Hospital Militar a la ciutat d’Ontinyent, iniciativa internacional en resposta al tractat de no-intervenció, que permet identificar-ne la importància en el discurs de la Guerra Civil Espanyola. La publicació del llibre en el mes d'abril coincideix amb el 86 aniversari de la creació de l'hospital.
Torró reforça una de les característiques que definiran a Ontinyent com a ciutat solidària, de rereguarda on es vivia certa tranquil·litat allunyada del conflicte bèl·lic. També assenyala la participació de les dones en aquesta experiència sanitària i a la vegada solidària amb un compromís per la defensa dels valors de progrés i respecte dels drets humans. Cal destacar la contextualització feta per Josep Gandia Calabuig, que revela dades fins ara desconegudes al voltant de l’organització de l’ocupació d’Ontinyent per l’exèrcit revoltat ajudat per la quinta columna, que operava a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent.
Joan Josep Torró Martínez (Ontinyent, 1964) és llicenciat i doctor en Pedagogia per la Universitat de València. Treballa en l’Ajuntament d’Ontinyent com a educador social. Ha publicat Instrucció i cultura a Ontinyent durant la II República (1993) i El Col·legi Nacional de cecs. De Madrid a Ontinyent. 1936-1939 (2014). Ha format part de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Ontinyent des de 2015 fins a 2019 i de la Xarxa de Municipis per a la Posada en Valor de la Memòria Històrica de la FVMP. Ha treballat en el procés d’exhumació de les víctimes afusellades a Ontinyent el 1939 i en l’actualitat és membre del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida. Ha col·laborat en diferents projectes audiovisuals i ha sigut guardonat per l’Institut Valencià de Cultura pel guió de Viatge a cegues (2018).
