Alfabeto Terminal de Josep Palàcios, per primera vegada en castellà

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació en col·laboració amb H&O Editorial publiquen el llibre Alfabeto Terminal de Josep Palàcios.

Per primera vegada en castellà l'obra d'un dels millors escriptors de la literatura catalana del segle XX. Escrita i reescrita al llarg dels anys, amb diferents versions publicades i premiades en dècades successives. Alfabeto Terminal és l'obra mestra de Josep Palàcios.

Palàcios ha sigut un autor tan admirat pels seus escassos lectors com desconegut pel gran públic. La seua obra és fruit de la seua obsessió per la lletra, la tipografia, la provocació i el repte, i es presenta al lector com un desafiament exigent alhora que com un delit intel·lectual i sensorial. Ara, per primera vegada, l'acurada traducció d'Adrià Pujol Cruells acosta els seus textos als lectors en llengua castellana. Pròleg de Salvador Ortells Miralles.

L'autor reescriu per addició i disgregació amb la finalitat de generar multiplicitats interpretatives. Esta és, en realitat, la seua idea de la literatura, com a representació mental sorgida de la imaginació. Això és, també, Alfabeto Terminal, la creació de la imatge màxima, la imatge de la destrucció.

No és casual que Palàcios publicara, en 2013, la part més significativa de la seua obra literària en un volum doble titulat La imatge, una obra excelsa encara desconeguda i per traduir.

Josep Palàcios (Sueca, 1938 – 2025), poeta, narrador i traductor, és un dels autors més singulars, rigorosos i hermètics. En 1958 va guanyar el Premi València de Literatura-Poesia amb l'obra Les quatre estacions (1959).

Després d'uns anys de silenci, va iniciar una estreta col·laboració amb l'artista Manuel Boix, que il·lustre diversos títols de l'autor, com Ocells, miralls (1981) i La serp, el riu (1986) i l'edició il·lustrada en quatre volums de Tirant lo Blanc (1978 – 1983).

Durant eixos anys va guanyar, amb el llibre Devastació de Ticromart, el Premi de la Crítica del País Valencià de 1981. També destaquen els poemaris Inventari (1984) i Frontissa (1986), i l'assaig Acròstic (1982). Amb AlfaBet (1989) va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or de 1990. Juntament amb Antoni Furió ha sigut el curador de la reedició de l'Obra completa de Joan Fuster (2002 – 2022).

Després d'un nou període de silenci, va publicar el llarg poema Un un (2009). En La imatge (2013) va reunir en dos volums gran part de la seua obra.