Balanç del primer trimestre de l'any 2023

    • Data:15-03-2023
    Balanç del primer trimestre de l'any 2023

    En este primer trimestre de l'any 2023, fem un repàs a totes les obres publicades per la Institució Alfons el Magnànim en el que va d'any: llibres de distints gèneres divulgatius, assagístics i literaris que ens pareixen significatius.

    Joan Fuster. D’un temps d’un país (1922-1992) és resultat d’anys d’investigacions i és el text més complet sobre la vida i el pensament de l’escriptor suecà publicat fins ara. El llibre no es limita a la mera biografia personal ni tan sols al pensament de Fuster sinó remet de manera constant al context cultural i polític de l’època, de tal manera que també és una història de set dècades de la societat i de la política que va viure Fuster. En aquest sentit, és important tenir present les dificultats derivades del fet d’haver vingut al món un any abans del colp d’Estat de Primo de Rivera i de deixar-lo només disset anys després de la mort de Franco, cosa que va fer que la seua trajectòria va transcórrer quasi sempre en un ambient de prohibicions, censures, pors i amenaces. Tot amb tot, Fuster, d’una banda, es va identificar amb una llengua perseguida o destinada a la desaparició i, d’una altra, es va comprometre amb les llibertats individuals i col·lectives, especialment les d’opinió i expressió: la llibertat de pensament, aspecte que el va dur a estar a punt de morir assassinat. És una biografia rigorosa i alhora divulgativa, a l’abast de molts tipus de lectors, amb una gran profusió d’imatges (fotografies i documents) que acompanyen el text i que ajuden a entendre’l, que no defuig els aspectes més polèmics de l’escriptor. Fuster fou un referent per a moltes persones i organitzacions, però també una figura controvertida en una època de redefinició de la identitat valenciana, com va ser el final del franquisme, la transició democràtica i la dècada dels huitanta.

    El ball dels tornejants o del torneig és una dansa ritual valenciana de caràcter marcial de gran tradició històrica al territori valencià consistent en un enfrontament fingit entre els seus intèrprets, habitualment huit. La seua particularitat és la utilització d’unes fines varetes de fusta, en substitució de les llances o espases, les quals fan vibrar i les llancen a l’aire mentre executen el ball. La música que els acompanya és un tambor o timbal, en alguns casos amb l’afegit d’un pifre, el qual marca amb els seus tocs secs el ritme pausat i solemne d’aquesta dansa.

    Lligada a la celebració de festejos civils i religiosos, la dansa del torneig s’escenificava de manera habitual des del segle XVII tant a la ciutat de València com a nombroses localitats valencianes. Malauradament, sols a algunes poques ha pogut perviure sense alteració fins als nostres dies. És el cas d’Algemesí, lligat a la Festa de la Mare de Déu de la Salut, i de Morella que, amb el nom de Ball de torners, s’interpreta en les Festes del Sexenni. Sortosament, en els darrers anys el ball del torneig s’ha recuperat a dues poblacions riberenques on hi existia una llarga tradició, interrompuda durant dècades, com són les festes dedicades a la Mare de Déu de Sales de Sueca i a l’Entrà de la Mare de Déu de l’Oreto de l’Alcúdia. Atés això, aquesta és una dansa que es recupera alhora que es configura com un element representatiu i identitari de la cultura festiva valenciana.

    La Terra ha estat habitada durant la major part de la seua existència planetària. El començament de la vida continua sent un enigma científic en els seus detalls, però tenim una diversitat de dades que ens permeten recrear com foren els primers passos des de la química inanimada a les primeres comunitats de cèl·lules primitives. La biologia sintètica contemporània persegueix demostrar el potencial de la química per a transformar-se en vida.

    Aquest text exposa les principals explicacions científiques sobre l’emergència natural i la fabricació artificial de la vida, així com el desplegament de la complexitat biològica al llarg de quasi quatre mil milions d’anys. L’autor presenta, no sols les idees actuals i els seus antecedents històrics i filosòfics, sinó que ens aporta anècdotes i vivències de més de trenta anys d’estudi d’una qüestió científica tan fonamental com la de l’origen de la vida terrestre.

    Aquest és un assaig biogràfic de Rosa Torres (València, 1948), la reconeguda artista que no volia ser artista, la pintora que abandonà Nova York, on presentava una mostra i gaudia d’una beca Fulbright en els temps en què la capital americana era el somni de tots els futurs artistes. Aquesta és la història d’una artista que rep una comanda d’una gran galeria quan encara no havia pintat cap obra.

    L’artista que no volia ser artista extrau colors i paisatges nous creant un nou llenguatge, una nova simfonia.

    Els lectors veuran en el decurs de la biografia com una artista compromesa crea un nou llenguatge, com el construeix i el desenvolupa, i com el desconstrueix per a convertir-se en una de les paisatgistes més destacades de l’art contemporani.

    En aquesta segona edició, s’ha intentat actualitzar els moviments geoestratègics internacionals sobre la descolonització del Sàhara Occidental. A més, es donen a conéixer per primera vegada les cròniques que Vicent Andrés Estellés va escriure el 1974 per a Las Provincias, l’única vegada que s’havia desplaçat com a reporter a una zona de guerra per a cobrir el conflicte. Finalment, s’ha inclós un article de la Revista Mètode on s’exposa com la flora i la fauna pateixen també els efectes directes i col·laterals del conflicte.

    L’1 d’abril del 2019 Rafael Roca puja a un avió a l’aeroport de Manises per anar a fer unes classes d’història de la literatura catalana a uns estudiants de doctorat de la Università degli Studi di Verona. Així comença aquest dietari, que combina l’agilitat dels fragments narratius amb la claredat de les reflexions; i en què les observacions fetes durant l’estada al nord d’Itàlia deixaran pas a les notes sobre temes molt sovint relacionats amb la situació política que travessa Europa. Però també amb la Renaixença al País Valencià o amb la història del Castell-Palau d’Alaquàs, que són les obsessions que han guiat molts dels treballs erudits de l’autor.

    Aquest llibre convida a aproximar-se a les migracions a través d’un seguit d’aspectes que permeten entendre algunes de les transformacions més importants de la societat valenciana. El perfil sociodemogràfic de la població immigrada i la seua evolució i l’aportació que representa a la societat valenciana; les polítiques de regulació de fluxos, de cooperació i de ciutadania; el treball, les condicions de vida, la salut i les desigualtats; la participació associativa i les relacions socials i la convivència; les creences, els valors i les pràctiques culturals i religioses, són aspectes que es tracten als diversos capítols del llibre. És una invitació a explorar com, a través de la immigració estrangera i a la manera com un calidoscopi ofereix imatges a través de diferents espills, la societat valenciana ha anat esdevenint plural i ha afrontat el repte de donar respostes i de fer adaptacions en el camí de construir una societat a la vegada diversa i cohesionada. Una invitació elaborada a partir de dades que ofereixen diversos organismes i d’estudis i lectures a partir de les quals, la lectora i el lector podrà aprofundir en els diversos aspectes que introdueix l’autor.

    El llibre, amb un estil a mitjan camí entre el model acadèmic i l’estil assagístic irònic, analitza el net.art, anomenat també internet art o art en xarxa. Fa una descripció d’aquest art iberoamericà primerenc i una descripció de la situació a l’Espanya de la dècada dels noranta per a aprofundir en allò ocorregut entre la València d’aleshores ençà, amb un examen detallat d’una performance feta a València, de la qual s’extrau una reflexió general sobre el net.art internacional. El llibre també reflexiona sobre l’art en xarxa actual inclòs en fenòmens com Second Life o el metavers..

    El llibre és un assaig filosòfic i alhora poètic sobre allò “meravellós”, interrelacionat amb allò bell i allò sublim, però amb una categoria pròpia. García Montalbán explora allò meravellós com a producte cultural de la història occidental i el conceptua com «la resposta emocional del subjecte davant de la fascinació sobrevinguda per una experiència extraordinària”. La imaginació i la sorpresa humanes són dos factors molt importants i l’art tracta de provocar-les. A més, l’autor es pregunta quant hi ha de creatiu en les vivències d’allò meravellós. L’obra explora un món de forces poderoses en conflicte en les quals les experiències sensibles, les emocions i la imaginació es debaten dins d'un marc ideològic creador d'una realitat il·luminada pel desig.