Deu llibres per a regalar en el Dia de la dona

S'acosta el Dia Internacional de la Dona, i el Magnànim vol ajudar a la visibilitat de les dones en el sector editorial amb l'objectiu de promoure la projecció social de les dones en este àmbit.

Per a celebrar este 8 de març, la Institució Alfons el Magnànim et deixa una selecció de les últimes deu publicacions de llibres escrits per dones, amb perspectives i estils molt diferents:

1.Miriam Bratu Hansen, Cinema i experiència

L’estudi del cinema dels primers temps va possibilitar a Miriam Bratu Hansen incorporar la Teoria Crítica al camp dels estudis cinematogràfics anglosaxons, conjugant l’anàlisi dels trets estilístics i formals de les pel·lícules amb l’estudi de les seues condicions de producció, distribució i exhibició, en relació amb les transformacions socials i sensorials pròpies de la modernitat. Bratu Hansen ofereix aquest llibre com un pont entre l’obra de tres pensadors de l’Escola de Frankfurt que han sigut fonamentals en la construcció teòrica de les relacions entre l’estètica cinematogràfica i l’experiència de la modernitat: Kracauer, Benjamin i Adorno.

2. Marta García Carbonell i María Palau Galdón, Indignas hijas de su patria

Aquesta és la història d'una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un ferri control sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que es van atrevir a qüestionar les rígides normes de moralitat que els van ser imposades. També, la d'un organisme desconegut que va aconseguir sobreviure a la mort del dictador i va allargar l'agonia de moltes joves fins a ben entrada la democràcia.

3. Anna-Lina Mattar, L'anell de la serp

L'obra reflecteix el joc de la memòria familiar i personal i el recorregut des de l'Alemanya nazi fins a la Mallorca actual en una investigació de la identitat pròpia. Les composicions de pàgina arriscades amb ús de la profunditat del negre i la llum doten l'obra d'una atmosfera narrativa molt personal i original.

4. Anna Montero, Gavells. Poesia completa 1988-2023

Cada poema d’Anna Montero és una humil i agosarada exploració de la fondària que habita a dins i al voltant nostre. Humil, perquè coneix els riscos d’una recerca així i també perquè sap que qualsevol excés l’anul·laria. Agosarada, perquè fa falta valor per a avançar així a la descoberta, fent camí on no n’hi ha. La poesia ha seguit una trajectòria de reflexió i investigació d’allò terrible i sorprenent que és la vida i plasmar-la en els seus contextos del dolor, de les ferides, la bellesa o els records pren en els seus versos un sentit vital.

5. Estellés: mirades i records

És una obra col·lectiva, heterogènia per necessitat, un llibre que aporta les lectures d'Estellés que han fet onze dones (periodistes, filòlogues, investigadores, comunicadores, escriptores, historiadores, poetes). És la mirada, les reflexions, les vivències i els records d'Isabel Añó, Irene Mira, Antònia Cabanilles, Xènia Dyakonova, Maria Àngels Francés, Meritxell Matas, Glòria Bordons, Fanny Tur, Begonya Pozo, Irene Rodrigo i Susanna Lliberós.

6. Bàrbara Martínez Biot, Art i protesta ciutadana

A finals del segle XX, la ciutat de València va viure un ressorgiment de les protestes ciutadanes amb l’aparició d’una sèrie de col·lectius que s’oposaven a determinades polítiques públiques. Aquesta recerca en forma d’assaig té un doble objectiu, per un costat, fer un recull d’experiències i declaracions dels col·lectius més representatius. I, per l’altre, mostrar la relació entre art i protesta d’una manera pràctica.

7. Maria Ibars, L’últim serf

Novel·la que podem situar dins del corrent de la novel·la social dels anys cinquanta, gira entorn del naixement de la consciència obrera entre els treballadors i treballadores de la pansa i la seua organització i lluita. Tot i tractar-se d’un relat de ficció, són evidents els elements autobiogràfics que Maria Ibars incorpora a l’obra.

8. María Belén Sánchez García, El pianista valencià Blai Maria Colomer al París del segle XIX

Blai Maria Colomer és, sense dubte, una de les figures del piano espanyol/francés de l'últim terç del segle XIX i les albors del XX que simbolitzen la trajectòria dels músics espanyols que es van desplaçar a París, amb la perspectiva d'ampliar o perfeccionar els coneixements adquirits a les seues ciutats natals i establir-se com a professionals de prestigi reconegut. Ocupa un lloc destacat en la història del piano espanyol, ja que, si bé a escala nacional no va ser l'únic ambaixador de la producció musical espanyola a Europa, se li pot atribuir el mèrit de ser el primer que va posar en contacte la incipient escola de piano valenciana amb les escoles pianístiques europees del segle XIX centralitzades en la capital francesa.

9. Trinidad Simó Terol, Escritos periodísticos de una mujer inconformista

Aquest llibre reuneix una selecció dels seus articles, un patrimoni que mereix ser recordat com a mitjà de recuperar una part de la nostra memòria històrica, però també per a reivindicar la figura de Trini Simó i la de totes aquelles persones i col·lectius socials que han contribuït amb les seues publicacions i el seu treball a millorar l'habitabilitat del nostre país. S'han ocupat de l'edició Carles Dolç, Carmen Jordà, Joan Olmos i Dolores Sánchez Durà, amics i companys de Trini en moltes de les seues batalles.

10. Mercedes Alcañiz Moscardó, Conflicte, conciliació i corresponsabilitat

El llibre presenta una anàlisi d'aquesta temàtica des d’una triple perspectiva: la històrica, fent un repàs a la conf iguració i institucionalització de la divisió sexual del treball des del segle XIX f ins a l’actualitat; la sociològica, exposant el conflicte entre dues esferes centrals en la societat com són la de producció i la de reproducció, i la feminista, evidenciant les desigualtats patides per les dones i apuntant alhora com s’agreugen si interactuen amb altres desigualtats socials.