El llibre que recupera els set poemaris en valencià i textos inèdits de Maria Beneyto
La Institució Alfons el Magnànim i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua publiquen Altra veu. Poesia 1952-2003, de Maria Beneyto Cuñat. Un volum imprescindible que recull l’obra poètica completa d’una de les autores més influents de la segona meitat del segle XX i principis del XXI, i que reuneix cinc dècades de poesia en valencià.
Este llibre no sols compila els set poemaris escrits en valencià, sinó que també incorpora una selecció de textos inèdits i altres recuperats de publicacions periòdiques, oferint al lector una panoràmica única de cinquanta anys de creació literària.
Una veu marcada pel compromís i la tensió entre mons
La poesia reunida en esta edició es distingeix per la seua profunda preocupació cívica i per la denúncia de la condició social de la dona, temes que l’autora aborda amb valentia i sensibilitat. A això se suma la constant dialèctica entre el món rural i l’urbà, una tensió que travessa tota la seua obra i que reflectix els canvis socials i culturals de l’època.
Este univers temàtic es conjuga amb un lirisme vibrant, fruit d’una reflexió íntima i crítica, marcada per les circumstàncies històriques i per una biografia no exempta de tensions i sofriment. Cada poema és testimoni d’una mirada que interpel·la el lector, que l’invita a pensar i sentir des de l’arrel del quotidià fins a la complexitat del col·lectiu.
Un llegat literari per a les noves generacions
El present volum no és sols una recopilació: és una obra de memòria, un pont entre generacions que permet redescobrir la riquesa de la poesia en llengua valenciana.
A més, la inclusió de poemes inèdits i altres dispersos en revistes i publicacions periòdiques aporta un valor afegit, revelant facetes menys conegudes de l’autora i completant el mapa de la seua evolució poètica.
La publicació d’este llibre suposa un esdeveniment per a la cultura valenciana i per a tots els amants de la poesia. Amb una edició cuidada i pròlegs que il·luminen la trajectòria de l’autora, l’obra es convertix en referència obligada per a estudiosos, lectors i per a qui desitge comprendre com la literatura pot ser, al mateix temps, resistència, bellesa i compromís.
Maria Beneyto nasqué el 20 de maig de 1920 i morí el 14 de març de 2011 a la ciutat de València. De ben menuda la seua família es traslladà a Madrid, d’on tornaren a la ciutat d’origen després d’una dècada. Com a poeta es donà a conéixer a partir dels llibres Canción olvidada (1947) i Altra veu (1952), als quals seguirà una producció on s’alternen el castellà i el valencià; com a narradora, des de l’any 1958, en què apareix la primera novel·la seua, La promesa, publicà una dotzena d’obres entre novel·les i contes, també alternant ambdós idiomes.
En la seua trajectòria hi ha dos etapes —separades per un silenci buscat, tot i que no deixà d’escriure—, l’una va del 1947 fins al 1977, que representa el descobriment i la confirmació com a escriptora, i l’altra, del 1990 al 2011, en la qual assolix una gran presència pública gràcies a les reedicions, els recitals, la publicació d’una altra part fonamental de la seua creació i els reconeixements dels lectors i la crítica.
La seua poesia, com tota la seua obra, destaca per la preocupació cívica i la denúncia de la condició social de la dona i per la dialèctica entre el món rural i l’urbà, temes que sempre es conjuguen amb un lirisme vibrant fruit d’una reflexió marcada per una època i pel patiment d’una biografia no exempta de tensions.
