El Magnànim i Lletra Impresa publiquen Escrits sobre música d'un literat melòman de Josep Iborra
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació en col·laboració amb Lletra Impresa Edicions, publiquen el llibre Josep Iborra. Escrits sobre música d'un literat melòman.
Josep Iborra va ser un dels intel·lectuals valencians més destacats del segle xx. Este volum és una selecció d’escrits de Josep Iborra que parlen, directament o indirecta, de música. No són pròpiament textos sobre música, sinó reflexions al voltant de la música en relació amb la cultura i amb l’experiència personal de l’autor.
Alguns dels escrits de Josep Iborra que apareixen en este llibre ja s’havien publicat de manera dispersa en altres editorials. Altres, però, són inèdits i completen la visió personalíssima, analítica i perspicaç d’un literat que va ser també un gran melòman. A més a més, esta selecció ve precedida d’un assaig d’un dels seus fills, Joaquim Iborra, un testimoni de primera mà i únic en què retrata el seu pare, en tota la seua dimensió humana i en cadascuna de les seues facetes com a estudiós i com a persona: les obsessions i els costums, els interessos i les creences que professava, la seua fidelitat a la cultura i a la història del seu país. Tot plegat configura un volum deliciós en què la raó de la música és el correlat de la raó de l’ésser humà lligat al territori, fidel al seu país, unit per sempre a la seua llengua i literatura.
El Magnànim va posar en marxa l'edició de l'Obra literària de Josep Iborra en 2021, que reunirà tant l'obra publicada fins ara com la que ha romàs inèdita. El primer títol d'esta sèrie va ser Una literatura possible, editat en dos volums, que recullen una selecció de les més de set-centes ressenyes crítiques que va escriure per a diverses publicacions periòdiques, en què comentava l'actualitat editorial, i una sèrie d'assajos sobre autors i períodes de la literatura valenciana.
En 2022 es va publicar el segon títol, el Diari 1965-1977, que sorprén per la seua unitat, en contrast amb la dispersió i la fragmentació inherents al gènere. A mesura que el diari avança pres cada vegada més pes la reflexió, però el seu autor no perd mai l'impuls inicial d'usar l'escriptura com una manera d'assaig moral i intel·lectual.
I en 2024 es publica el tercer volum de l'Obra literària de Josep Iborra El vici de la introspecció. El descrèdit de l'humà. Espigolant Montaigne. Correspondència amb Josep Garcia Richart. En el llibre l'experiència literària pres el caràcter d'una experiència total, no sols estètica, una aventura intel·lectual que s'identifica amb un procés d'interrogació i de coneixement de la realitat i del propi jo, entre lligada amb la reflexió sobre la literatura i el món de les idees.
Josep Iborra (Benissa, 1929 - València, 2011), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, es va doctorar en Filologia Romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser director adjunt de l'Institut de Ciències de l'Educació (1976-1981) i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Com a crític literari, va col·laborar en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters i Revista de Catalunya, entre altres). Va publicar el llibre de narracions Paràboles i prou (1955, 1995) i diversos volums d'assaig literari: Fuster portàtil (1982), La trinxera literària (1995), Confluències (1995), Inflexions (2005) i Breviari d’un bizantí (2007). Després de la seua mort, s'ha publicat Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012), Fuster, una declinació personal (2014) i L’estupor (2018).
Joaquim Iborra (València, 1964) és arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Ha combinat la seua activitat professional en edificació i urbanisme amb la docència en la UPV, com a professor de càlcul d’estructures. Col·labora en el Diari La Veu del País Valencià.
