El Magnànim lamenta la mort d’Artur Heras, figura fonamental de l’art valencià
La Institució Alfons el Magnànim lamenta profundament la mort d’Artur Heras, un dels artistes fonamentals de la modernització de l’art contemporani valencià, i trasllada el seu condol a la seua família, amistats i a tota la comunitat artística i cultural valenciana.
Nascut a Xàtiva l’any 1945, Artur Heras va desenvolupar al llarg de més de sis dècades una trajectòria plural i compromesa com a pintor, dibuixant, escultor, dissenyador i il·lustrador. La seua obra es va caracteritzar per la independència, la ironia i una constant voluntat crítica i d’intervenció sobre la realitat social i política del seu temps.
Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, Heras va compartir als anys seixanta amb Manuel Boix i Rafael Armengol un dels primers esforços per trencar amb els llenguatges pictòrics dominants durant el franquisme. Vinculat al moviment de la Crónica de la Realidad, va incorporar a la seua obra imatges procedents de la cultura de masses, la premsa, la publicitat i la història de l’art, encara que va mantindre sempre una posició personal i allunyada d’adscripcions rígides.
La seua trajectòria artística va estar marcada per la reflexió sobre els símbols de poder, les guerres, la violència, la identitat, els totalitarismes i la memòria. Un compromís que va mantindre viu fins als seus últims anys i que va quedar especialment patent en «Halt. Imágenes que piensan», exposició presentada el 2024 per la Universitat de València i posteriorment a Xàtiva, en què va reunir més de dues-centes obres al voltant de l’Holocaust, l’exili republicà, el franquisme, els totalitarismes i les guerres contemporànies.
Una figura essencial per a la cultura contemporània valenciana
La relació d’Artur Heras amb la Diputació de València i amb el Magnànim constitueix una part destacada de la seua trajectòria. Entre 1980 i 1995 va dirigir durant quinze anys la Sala Parpalló, des d’on va contribuir decisivament a obrir l’escena artística valenciana als corrents i creadors internacionals del moment.
Abans fins i tot de l’obertura de l’IVAM, la Sala Parpalló es va convertir sota la seua direcció en un espai de referència per a l’art i la fotografia contemporanis. Heras va impulsar una programació que va permetre acostar a València el treball de figures com Robert Frank, Walker Evans, Robert Capa, Wim Wenders, Joan Miró o David Lynch, entre molts altres.
Durant esta mateixa etapa va estar vinculat a la Col·lecció Imatge de la Diputació de València, de la qual va ser director, desenvolupant una intensa tasca de difusió de la fotografia i de l’art contemporani i contribuint a consolidar el paper de la institució en la renovació cultural valenciana.
El seu vincle amb el Magnànim es reflecteix també en diverses publicacions editades per la institució. Entre aquestes es troben Artur Heras. Col·lecció Imatge. Sala Parpalló Diputació de València, com també 100 carteLES de Artur Heras, Cent cartells de Artur Heras, Ribera i Jo. Un diari i Desde la Noche y la Niebla. Aus Nacht und Nebel.
La figura d’Heras va desbordar, en qualsevol cas, els límits de la seua producció artística. El seu treball com a il·lustrador i dissenyador, la seua relació amb la literatura i la seua activitat com a agitador cultural el van convertir en una presència constant en la vida cultural valenciana durant dècades.
Xàtiva, la seua ciutat natal, va romandre sempre com una referència fonamental en la seua trajectòria. El 2019 va acollir l’extensa retrospectiva «Sura com el desig i el destí en la memòria. Artur Heras: 55 anys de pintura», una revisió de més de mig segle de creació que, fidel al caràcter inconformista de l’artista, no va suposar el tancament del seu recorregut, sinó un nou punt de partida per a continuar creant.
Amb la mort d’Artur Heras desapareix una figura imprescindible per a comprendre la renovació artística i cultural valenciana de les darreres dècades.
