El Magnànim publica Et tornaré a veure, la gran obra cinèfila d'Enric Sòria
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació en col·laboració amb La Filmoteca Valenciana, han publicat Et tornaré a veure (Apunts sobre cinema, 1910-1945), una obra monumental d'Enric Sòria que reuneix un exhaustiu recorregut per més d'un miler de pel·lícules realitzades entre 1910 i 1945. Dividit en dos volums, el llibre es presenta com una de les compilacions crítiques més singulars i personals dedicades al cinema clàssic internacional.
Sòria, escriptor i reconegut amant del cinema, ofereix una selecció de més de mil fitxes cinematogràfiques elaborades a partir d'una cinefília que ell mateix defineix com a “adepta, veterana i consistent”. Esta passió, cultivada des de la infància en una família profundament vinculada al seté art, ha portat a l'autor a redactar al llarg de la seua vida prop de 9.000 fitxes personals, de les quals es presenta ara una cuidada selecció.
Cada entrada del llibre inclou la fitxa tècnica de la pel·lícula, un resum detallat de l'argument i un comentari crític que reflecteix la vivència íntima de l'autor davant cada obra. Sòria no oculta que els seus textos estan plens de spoilers: per a ell, comprendre l'argument és essencial per a explicar per què una pel·lícula mereix ser recordada.
L'obra, organitzada cronològicament per any d'estrena i completada amb un índex alfabètic, funciona tant com manual de consulta com invitació a revisitar —o descobrir per primera vegada— títols fonamentals que han marcat la història del cinema. Per a Sòria, repassar estes pel·lícules significa també repassar “els millors somnis que ens hem concedit a nosaltres mateixos”.
Més enllà de l'anàlisi fílmica, Et tornaré a veure s'endinsa en qüestions essencials sobre la naturalesa del cinema: el seu poder hipnòtic, la seua condició d'art industrial, la seua capacitat per a emocionar, transformar i construir mons més humans que la pròpia realitat. L'autor reflexiona, a més, sobre el cinema produït en contextos totalitaris, l'ambivalència entre propaganda i creació artística i la sorprenent capacitat del seté art per a trobar escletxes de llibertat fins i tot sota règims opressius.
Amb una prosa pròxima, culta i profundament compromesa amb el valor del cinema com a art i experiència vital, Enric Sòria ofereix un llibre que és, abans de res, un acte de generositat: compartir una vida sencera de passió cinematogràfica.
La Institució Alfons el Magnànim emmarca esta publicació dins de la seua línia de recuperació, estudi i divulgació del pensament i la creació cultural valenciana, i destaca el caràcter singular del projecte: una obra que combina rigor, memòria i emoció, i que ve a ampliar les biblioteques tant d'estudiosos del cinema com de lectors amb sensibilitat cinèfila.
