El nou llibre del Magnànim aprofundeix en toponímia, lèxic i sociolingüística de l’interior valencià
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha publicat el volum Rius, camins i paraules de confluència. Actes de les IV Jornades sobre els altres parlars valencians, una obra col·lectiva que reuneix les investigacions presentades en les jornades celebrades a Ademús el juliol de 2022, dins del marc del II Simposi La Cruz de los Tres Reinos.
El llibre, editat per Emili Casanova (Universitat de València) i Vicent F. Garcia (Universidad Cardenal Herrera‑CEU), dona continuïtat a la línia iniciada en els tres volums anteriors sobre les parles de base castellanoaragonesa i murciana, ampliant i actualitzant un camp d’estudi lingüístic fonamental per a comprendre la diversitat de l’interior valencià.
Una obra coral sobre un patrimoni lingüístic viu
En les seues pàgines es recullen els treballs de més de trenta especialistes —filòlegs, historiadors, sociolingüistes i estudiosos del territori— que aborden àmbits com la toponímia, antroponímia, lèxic, fraseologia, patrimoni oral, ensenyament i atles lingüístics. L’obra demostra que estes varietats, sovint invisibilitzades o estigmatitzades, continuen vives en la memòria i en la pràctica quotidiana dels seus parlants.
El volum s’obri amb una reflexió glotonomàstica de Xaverio Ballester, que revisa els termes «xurro», «chapurreao» i «serrano», analitzant-ne els usos i les connotacions socials. Entre els estudis més destacats figuren també els de César Salvo i Fernando Martín Polo, referents en la investigació de la Serrania, els treballs pòstums dels quals enriquixen esta edició.
Llengües que naixen del territori
El llibre insistix en la profunda connexió entre llengua, paisatge i comunitat. Les parles de l’interior valencià —barreja històrica de valencià, aragonés i castellà— es presenten com un patrimoni cultural que reflectix segles de convivència, migracions, repoblacions i vida rural.
Les investigacions incloses analitzen des de la repoblació medieval d’Enguera, estudiada per Pere D. Garzón, fins a la toponímia històrica de Xulilla (Vicent Sebastián‑Fabuel) o les expressions populars de Toixa‑Tuéjar recollides per José Tomás Varea.
Entre la tradició i la pedagogia
Juntament amb els estudis de caràcter històric i descriptiu, el llibre aborda també la presència actual d’estes parles a l’escola i el seu potencial com a ferramenta didàctica i patrimonial. Destaquen en este sentit els treballs d’Alexandre Bataller i Ana Bellido sobre actituds lingüístiques i oportunitats educatives.
L’obra inclou, a més, propostes innovadores, com la introducció del «xurro» a l’aula mitjançant el còmic —explorada per Sebastián‑Fabuel— o la recuperació audiovisual de la parla tradicional d’Altura, realitzada per Esther Fernández.
Una mirada plural per a comprendre la frontera lingüística
Rius, camins i paraules de confluència es configura així com una obra essencial per a entendre la complexitat lingüística de l’interior valencià i la seua relació amb Aragó i Castella. Lluny de visions simplificadores, els autors reivindiquen la diversitat com a valor científic, cultural i identitari.
