El patrimoni documental de les biblioteques públiques de València
El nostre país té un patrimoni artístic i cultural impressionant. Durant dècades d’història, les biblioteques han enriquit la seua memòria amb material sonor, obres bibliogràfiques modernes i antigues, fullets, mapes, decrets governamentals, diaris, revistes, gasetes, fotografies, postals, obres cinematogràfiques, diccionaris, enciclopèdies, partitures i una infinitat de materials publicats.
A més de custodiar, conservar i preservar la memòria i el patrimoni documental, les biblioteques s’encarreguen de promoure la lectura, amb la qual cosa garanteixen el dret constitucional d’accés a la informació.
Durant segles, les biblioteques han servit com a recer per a una gran varietat de llibres i han sigut una peça clau de la seua història. Al llarg de la història i amb els avanços tecnològics (principalment amb l’aparició d’internet), les biblioteques han perdut molta rellevància i ús. Per això, hui en dia, són reclams turístics molt forts que serveixen als països com a símbols nacionals.
València té quatre biblioteques públiques molt rellevants en fons i forma, on es custodia la memòria documental de València:
· Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi. És la biblioteca més antiga de la ciutat, del segle xvii. Està situada en el punt més alt de l’edifici i organitzada per distintes matèries. Entre les joies que s’hi troben, està la correspondència personal de l’il·lustrat Gregori Maians. Custodia quasi 30.000 protocols notarials redactats per més de 2.000 notaris entre els segles xiv i xix. La joia de la biblioteca és el manuscrit original de Thomas More De tristia christi, que va escriure estant pres en la Torre de Londres.
· La Nau. Estudi General. Els orígens de la biblioteca de l’antiga Universitat de València Estudi General cal situar-los en l’època acadèmica, concretament amb la important donació dels fons del valencià Francesc Pérez Bayer el 1785; a esta donació, s’uniren d’altres mimèticament. L’incendi durant la Guerra del Francés motivà donacions successives, que van engrossir els seus arxius, i també s’engrossiren amb el tancament de les biblioteques que provenien de convents després de la desamortització de Mendizábal. Al fons bibliogràfic, cal sumar-li una important col·lecció de cartells de la Guerra Civil Espanyola.
· Arxiu catedralici. La Catedral conserva el fons documental i bibliogràfic més antic de la ciutat, ja que comença a formar-se amb la construcció de l’edifici entre els segles xiii i xiv. En haver-se salvat miraculosament de tota classe de vicissituds que passaven al seu voltant, conserva sèries ininterrompudes des del segle xiv, que converteixen l’arxiu en un dels depòsits documentals catedralicis més importants d’Europa. Molts dels fons estan digitalitzats i es poden consultar en la web de l’arxiu de la Catedral.
· Biblioteca Valenciana. El Monestir de Sant Miquel dels Reis conté des de l’any 2000 la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. L’origen d’esta biblioteca és la donació dels fons de Nicolau Primitiu l’any 1979. Disposa d’una col·lecció impressionant de llibres rars dels segles xvi al xviii escrits per autors valencians, de temes valencians o produïts a València, tots per donacions. Amb el temps, este valuós fons inicial s’ha anat completant amb adquisicions o altres col·leccions públiques. El document més antic que es custodia és una carta de poblament de Sant Mateu de l’any 1274. També té una primera edició d’Els furs de València, la Vita christi de Sor Isabel de Villena, que s’imprimí a la ciutat de València el 1497, o diversos sermons de Sant Vicent Ferrer.
