Els Premis València i València Nova d’Assaig 2026 arriben a les llibreries de la mà del Magnànim
La democràcia i els desafiaments de la intel·ligència artificial per a les llengües minoritzades centren les dues obres guardonades, signades per Tom Colomer i Eduardo Valencia, respectivament.
La Institució Alfons el Magnànim publica les obres guanyadores dels Premis València i València Nova d’Assaig 2026: La tirania del cas únic. Llengua i intel·ligència artificial, d’Eduardo Valencia, guanyadora del Premi València, i La democràcia com a fi és la fi de la democràcia, de Tom Colomer, distingida amb el Premi València Nova.
Els dos assajos aborden qüestions centrals per a comprendre els reptes del present. Des de perspectives diferents, tots dos conviden a reflexionar sobre els mecanismes que condicionen les nostres societats: la relació entre llengua i tecnologia en un món cada vegada més automatitzat, i els riscos que afronta la democràcia quan deixa d’entendre’s com una eina de deliberació i es converteix en una finalitat inqüestionable.
La intel·ligència artificial i el futur de les llengües
En La tirania del cas únic. Llengua i intel·ligència artificial, Eduardo Valencia analitza la presència desigual de les llengües en els sistemes d’intel·ligència artificial i presta una atenció especial al valencià. L’obra parteix d’una constatació: encara que la nostra llengua és present en estes tecnologies, la seua representació continua sent limitada, amb conseqüències per a l’ús i el desenvolupament en l’entorn digital.
Davant d’una aproximació basada en anècdotes puntuals, l’autor proposa mesurar i analitzar el problema a partir de les dades. Examina factors com la representació de les llengües en els corpus d’entrenament, el funcionament dels tokenitzadors i els cicles de retroalimentació que poden agreujar les desigualtats existents. Com a alternativa, planteja tres línies d’actuació: fomentar la producció de continguts en valencià, millorar la governança de les dades i establir comparacions en condicions adequades.
Eduardo Valencia Tirapu, nascut a Pamplona-Iruña, és filòleg basc, lingüista computacional i científic de dades. Ha treballat amb models de llenguatge en empreses internacionals i en Euskaltzaindia, l’Acadèmia de la Llengua Basca, i és cofundador i directiu de diverses empreses d’intel·ligència artificial. La seua obra assagística explora la intersecció entre llengua, tecnologia i dades, especialment pel que fa a les llengües minoritzades.
Una reflexió crítica sobre la democràcia
Per la seua banda, La democràcia com a fi és la fi de la democràcia, de Tom Colomer, proposa una revisió històrica de la democràcia i de les seues contradiccions. L’assaig planteja què passa quan un sistema polític deixa de ser una eina per a la deliberació col·lectiva i es converteix en un dogma que no admet qüestionaments Esta transformació, adverteix l’autor, pot buidar la democràcia de contingut i obrir la porta a noves formes de tirania.
Amb un estil pròxim, mordaç i una marcada força narrativa, Colomer recorre alguns dels episodis més rellevants de la història democràtica per a formular preguntes sobre el present: hem convertit la democràcia en una finalitat absoluta en lloc d’entendre-la com una eina? Com podem evitar que acabe devorant-se a si mateixa? L’obra reivindica la reflexió crítica com una condició indispensable per a preservar la llibertat davant de l’avanç de les tendències autoritàries.
Tom Colomer Saus (Sabadell, 1997) és filòleg clàssic i professor de cultura antiga. S’ha especialitzat en tragèdia clàssica a Barcelona i Roma i dirigeix Amfiteatre, una companyia que busca redefinir el teatre de culte i acostar l’alta cultura a nous públics. També és autor de la novel·la Gens il·lustres, guanyadora del Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de Novel·la i Prosa Creativa el 2018 i publicada aquell mateix any per Aila Edicions.
Amb la publicació d’estos dos títols, la Institució Alfons el Magnànim continua la seua tasca de difusió del pensament crític i de l’assaig contemporani, i dona visibilitat a treballs que aborden, des de perspectives complementàries, alguns dels grans debats del nostre temps.