Els últims llibres d'història que no et pots perdre
La col·lecció Estudis Universitaris de la Institució Alfons el Magnànim ens presenta una diversitat de temes tractats amb el rigor de l’assaig, però també amb un caràcter divulgatiu i accessible per al públic més curiós. Ja són un total de 182 números els que ocupen a la nostra biblioteca, dels quals els últims tenen en comú la recerca de la nostra història i memòria.
Corona d’Aragó, poder i càstig
Carles Fenollosa ens apropa el dietari d’un noble de la Corona d’Aragó, el valencià Bernat Català de Valleriola (1568-1607), en el llibre Un rei, un déu, una acadèmia (2021). Gràcies a l’edició, anotació i contextualització del text, el treball de Fenollosa ens permet entendre aquest període des dels vessants polític, social, literari i lingüístic. Entre les pàgines del diari, per exemple, explica els contactes obsessius amb un rei que va definir Castella com el centre definitiu del poder de la monarquia hispànica, les intrigues de la vida política municipal, els viatges a les defenses de la costa valenciana amenaçada pels pirates o la vida privada del moment.
Continuem al segle XVI i investiguem un edifici valencià on van produir-se detencions, interrogatoris i tortures. Al llibre El Monstre (2021), Albert Toldrà estudia la història de les presons de la Inquisició a València. Una reflexió sobre el fanatisme, la crueltat i el càstig, el poder, la repressió i la presó; construïda a través d’un exercici de microhistòria que analitza la corrupció del seu personal, les condicions de vida dels captius, les evasions i les malalties i morts. Els mètodes de la Inquisició constituïen una fàbrica d’obtenció de la veritat mitjançant tècniques elaborades combinades amb violències inhumanes. El seu funcionament a les nostres terres, tot i el seu interés, havia estat poc estudiat fins ara.
Els hòmens homosexuals i els que practicaven sexe amb altres hòmens van ser unes de les víctimes de la Inquisició a la Corona d’Aragó. El professor Rafael Carrasco ha estudiat aquests fets en Contra la estirpe de Sodoma (2022), on explica que la persecució dels sodomites impacta per ser la sanció d'un tribunal que marcava amb un segell indeleble d'infàmia particular tots els que passaven per les seues mans. Entre els castigats, destaquen el clergat i el món del treball, mentre que la noblesa i les elits a penes hi apareixen. A través dels registres podem intuir l’aparició de guetos i espais on podrien arribar a produir-se relacions, però també molts casos d’assetjament i prostitució; pràctiques que podien ser tolerades si ocorrien sense publicitat ni escàndol i que coneguem a través de la versió parcial dels inquisidors.
Escriptors valencians diferents, però cabdals
Teodor Llorente i Vicente Blasco Ibáñez, dos dels nostres tòtems culturals de finals del segle XIX i líders del conservadorisme i del republicanisme valencians, respectivament, estigueren enfrontats. Plantejaments oposats sobre la Guerra de Cuba, el servei militar o la recuperació del valencià, que Antoni Ferrando arreplega i estudia en el llibre Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura (2021). Un repàs als seus principis i postulats i un estudi ben interessant des del punt de vista de la història política i sociolingüística.
El llibre amb les memòries inèdites d’ Enric Valor, un altre escriptor essencial de les lletres valencianes, va ser l’obra guanyadora del Premi València d’Assaig 2020. A través d’un diàleg amb el seu fill, Enric Valor Hernández, el professor Joan Borja ens porta el testimoni de l’univers de l’escriptor de Castalla. Però, a més, hi trobem textos que no s’havien publicat encara, anàlisis de la seua obra i altres testimonis. Enric Valor, memòries (2021) és, doncs, un conscienciós treball biogràfic que, tot i la seua profunditat, ens ofereix una lectura amena i farcida d’anècdotes.
Una microhistòria sobre la gestió de la salut mental
La gestió de la salut mental és un tema d’actualitat, i el psiquiatre Cándido Polo ens convida a estudiar el cas del Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré de València, que va romandre obert entre el 1866 i el 1989. Bogeria i salut mental a València (2021), va ser l’obra guanyadora del Premi València d’Assaig 2021 i il·lustra de manera gràfica la desídia amb la qual s’han administrat servicis marginals com aquest. L’antic convent de Patraix, que seria conegut durant aquell període com el manicomi de Jesús, va acollir aquesta institució en condicions precàries que, tot i el seu caràcter provisional, va funcionar durant cent vint-i-tres anys.
Memòria de l’art de la pesca tradicional
Pescar en la memòria. Sistemes de pesca tradicional a l’Albufera (2021) acosta al lector els sistemes de pesca del llac i tot el coneixement associat. Beatriz Santamarina Campos i Aida Vizcaíno Estevan descriuen el sistema pesquer de l’Albufera, format per destreses de difícil aprehensió que són el resultat de la capacitat d’adaptació i dels coneixements sobre el medi acumulats durant segles. Els redolins, la pesca al cel, l’ambulant, les formes d’orientació, els atifells, les embarcacions… Coneixements vulnerables que enfilen el camí de la desaparició, com la pesca tradicional mateixa.
Aquesta és una mostra dels llibres més recents de la col·lecció. Si vos agrada el gènere, podeu consultar els vora dos-cents números al nostre catàleg. Feu-vos amb el llibre que més vos agrade a la vostra llibreria de capçalera i gaudiu de la història!
