Gabriel Garcia Frasquet ens fa un recorregut d’un segle del teatre valencià
El teatre valencià (1845-1945). La rellevància dels actrius
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar El teatre valencià (1845-1945). La rellevància de les actrius, el número 186 de la col·lecció «Estudis universitaris», escrit pel filòleg Gabriel Garcia Frasquet.
Garcia Frasquet recorre a través del seu llibre un segle de teatre valencià entre l’estrena dels primers sainets i la prohibició tàcita posterior a la Guerra Civil Espanyola, i reivindica especialment l’extens conjunt d’actrius quasi oblidades que portaren a l’escena una producció a sovint menystinguda globalment, però que reclama una atenció més acurada, tant per l’aportació a les lletres valencianes com per la importància sociocultural.
Explica com proliferà l’organització de companyies dramàtiques al llarg del segle xix i com el teatre va començar a oferir algunes peces valencianes.
S’analitza, d’una banda, la singularitat de l’ofici d’actriu, que trencava els esquemes del patriarcat, ja que, en bandejar l’àmbit domèstic i privat en què es veia reclosa la dona, li permetia evidenciar el seu talent i la seua creativitat i despertar l’admiració del públic, i, d’altra banda, les vicissituds de la trajectòria professional d’un gran nombre de figures de la declamació i el cant líric que contribuïren a l’èxit i la dignificació del teatre autòcton, des de les adalils Amàlia Mondéjar, Maria Agostí, Loreto Bru o Antònia Colom fins a les actrius importants de la Segona República en els escenaris de Castelló de la Plana, València i Alacant. Elles, esporàdicament o amb major regularitat, van col·laborar decisivament a l’èxit i la dignificació d’un teatre autòcton que, més enllà dels joguets bilingües diglòssics, també va oferir sarsueles, revistes, drames o comèdies de major rellevància.
Gabriel Garcia Frasquet (Gandia, 1953) és doctor en Filologia Catalana i catedràtic d’Ensenyament Secundari. Va ser director del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (1995-2012). Entre la seua obra, destaquen els llibres Catàleg de la premsa comarcal. La Safor (1880-1982); Vocabulari del joc de pilota (en col·laboració amb F. Llopis); L’educació a la Safor: des de la desaparició de la Universitat de Gandia fins a la Segona República; Els bans de Gandia (1830-1874); Sermons satírics, violes d’or i capellans i poetes (la Safor 1900-1936); El teatre al País Valencià: el cas de la Safor (1800-1936); Literatura i societat a la comarca de la Safor (1833-1936); El Teatre Serrano de Gandia (en col·laboració amb J.E. Gonga), i Miramar, l’espai viscut. Els noms de lloc, el parlar i la cultura popular. També ha editat i estudiat obres teatrals i narratives inèdites d’autors com Gaietà Salelles, Josep Felis, Antoni i Francesc Richart Iñigo, Rafael Bigné i Josep Mascarell i Gosp.
