Geografia, història i art del País Valencià en el segon volum de Manuel Sanchis Guarner
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació en col·laboració amb Edicions 3i4 (València), publiquen El País Valencià. Estudis de geografia, història i art, el segon volum de les obres completes del filòleg valencià Manuel Sanchis Guarner. L’edició ha estat a càrrec de Vicenç Maria Rosselló i Verger, catedràtic emèrit de Geografia Física de la Universitat de València i col·laborador estret de Sanchis Guarner.
Esta obra continua el primer volum, La ciutat de València. Síntesi d’història i de geografia urbana, que es reedità l’any 2007. L’obra completa de Sanchis Guarner, està previst editar-la en set volums. El tercer serà Els pobles valencians parlen els uns dels altres; el quart, Pel país i la llengua; el quint, Història de la llengua; el sisé, Estudis lingüístics, i el seté i darrer, Estudis d’història literària. El director de l’obra completa és el catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de València Antoni Ferrando, deixeble de Sanchis.
Este segon volum de l’obra completa arreplega estudis sobre diversos aspectes de la geografia, la història i la producció artística del País Valencià en més de set-centes pàgines i amb temes tan diversos, entre altres, com la València visigòtica, la València musulmana, la vertebració i el poblament del Regne de València a partir de la conquesta de Jaume I, el desenvolupament urbà de la capital al llarg dels segles, la visió d’alguns viatgers forans del regne, les demarcacions i denominacions històriques del Regne de València, el paper de personatges capitals de la història literària i cultural com Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer i Joan Lluís Vives, i les aportacions de pintors i gravadors valencians de diferents èpoques.
L’obra es presentarà el 19 de setembre a les 19 hores en la llibreria Fan Set (Sant Ferran 12, València).
Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) va ser el primer filòleg professional valencià i un notable historiador de la cultura. És autor de moltes obres, entre les quals destaca La llengua dels valencians (1933), amb més de trenta edicions. Col·laborà en l’Atlas lingüístico de la península Ibérica i el Diccionari català-valencià-balear. Va fundar el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (1976) i l’Institut de Filologia Valenciana (1978). Durant la transició democràtica, fon objecte d’amenaces i dos intents d’atemptats amb bomba en sa casa. El 1974, rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 1997, la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat (a títol pòstum), i, el 2001, també pòstumament, la Medalla de la Universitat de València.
