Ha faltat el professor d'Economia Regional i Urbana Josep Sorribes

El professor de la Facultat d'Economia Josep Sorribes va faltar dimarts passat 30 de gener als 72 anys d'edat. Es va especialitzar en economia regional i urbana i treballà singularment en temes que feien referència a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana i en l'estructuració i la dinàmica econòmica i social del País Valencià. A més de nombroses publicacions en forma de llibres i articles, ha fet una faena de difusió important i sostinguda col·laborant en diversos mitjans de comunicació.

Ha sigut un dels majors experts en estructura urbana i les seues implicacions econòmiques. Els seus treballs, especialment sobre la ciutat de València i l'àrea metropolitana de València, són referències obligades per a qualsevol estudiós.

Va ser l'autor de les següents obres editades per la Institució Alfons el Magnànim:

· Desarrollo capitalista y proceso de urbanización en el País Valenciano (1960-1975)

Este treball, fruit de la tesi doctoral llegida per l'autor al febrer de 1979, tracta d'aprofundir en el coneixement de les variables explicatives del model territorial i urbà que es consolida al País Valencià entre 1960 i 1975 coincidint amb la fase extensiva de desenvolupament econòmic que té lloc en eixe mateix període. L'anàlisi s'estructura amb un nivell de generalitat teòrica i espacial decreixent, de manera que, a partir de les característiques bàsiques del procés d'urbanització capitalista, s'estudia el model territorial específic del País Valencià per a, a partir d'este marc general, analitzar el procés de formació de la conurbació de l'Horta com a producte de la interrelació entre el desenvolupament de les forces productives i les estratègies i pràctiques dels agents urbans públics i privats que intervenen en el procés.

· Notícia del País Valencià. Fer país. 60 anys d'idees, estudis, converses i reflexions

Coescrit amb Nèstor Novell. Amb motiu del centenari del naixement de Joan Fuster i els seixanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians, els autors han volgut fer una anàlisi rigorosa posant el país davant de l'espill en els seus diferents vessants econòmics, socials, culturals i polítics, i arriscant-se a formular línies de superació de dèficits i insuficiències.

A partir de la lectura del que els autors han llegit sobre el país i d'un exercici de contrast d'idees i reflexions, el text suposa un intent atrevit d'arreplegar la complexa xarxa de coneixements conformada pel que artistes, intel·lectuals i científics, tots ells hereus del canvi de paradigma fusterià, han escrit amb la voluntat de construir un país possible. La bibliografia que s'acompanya és una bona prova de l'esforç fet.

El llibre té en definitiva la voluntat de posar al dia la qüestió nacional dels valencians a partir de la realitat social i econòmica del país: una aposta clara per bandejar les terceres vies i la renúncia a la dignitat individual i col·lectiva que suposa l'assumpció del provincianisme subaltern que, desgraciadament, caracteritza la societat i la mentalitat valencianes.

· Nou viatge pel País Valencià. (Volums I-II)

Coescrit amb Nèstor Novell. El lector trobarà en estes pàgines una indagació sobre la realitat social, econòmica i humana del País Valencià i sobre les perspectives de futur en l'època postcrisi. Comarca a comarca, amb àmplies incursions històriques, en diàleg amb interlocutors locals i amb l'aportació de dades estadístiques i la bibliografia precedent, es presenta un quadre de conjunt de les possibilitats i dificultats actuals del territori valencià. Este llibre s'inscriu en una llarga tradició d'obres sobre el país i la seua gent, que comença amb Cavanilles i les Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia i culmina amb Joan Fuster i el clàssic El País Valenciano (1962). Ara tenim davant d'un nou viatge pel País Valencià dos economistes de trajectòria i experiència contrastades en l'àmbit de l'anàlisi territorial i l'economia urbana.

Des del Magnànim, el nostre condol més sentit per als familiars.