Històries exemplaritzants que sant Vicent Ferrer incloïa en els seus sermons reunides en Contes i narracions
Contes i narracions de sant Vicent Ferrer és un dels darrers llibres de la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, i l’edita amb Edicions 3i4 (València).
Esta obra representa una nova aproximació a la figura del dominic i predicador valencià per a ressaltar el seu vessant literari i situar-lo en un lloc preeminent en el si de la literatura catalana medieval. Vicent Ferrer nasqué a València l’any 1350. De ben jove ingressà en el convent dels dominics. Prosseguí els estudis superiors en els convents de Barcelona i Lleida, gràcies als quals adquirí una sòlida formació teològica i en el coneixement de la Bíblia. A l’Europa a cavall dels segles xiv i xv, fon un referent al qual acudien tant reis, papes i ciutats com gent humil i subalterna. Els uns li demanaven consell i els altres, consol, en un temps convuls sacsejat per guerres, pestes i fams. Va participar en les deliberacions del Compromís de Casp, però sobretot es dedicà a una faena titànica de prèdica, i, a la bretona Gwened, l’any 1419, el va sorprendre la mort.
Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, és l’encarregat de l’edició del llibre, de fer la selecció, l’adaptació i la introducció. Sant Vicent usava contes, narracions, rondalles i històries com a estratègia pedagògica i persuasiva. Ferran Garcia-Oliver els ha extrets del conjunt de sermons i ens ofereix alhora la versió original i una adaptació per a facilitar-ne la lectura.
Les narracions ens submergeixen en els set pecats capitals de la tardor gòtica presidits per la violència, la luxúria i la cobdícia, però també ens parlen de la necessitat de la pau i la solidaritat per a l’harmonia del món. Fins ara, el caire doctrinal de les homilies havia dificultat la recepció del que, en realitat, és un instrument literari formidable.
Ferran Garcia-Oliver (Beniopa, 1957) és catedràtic d’Història Medieval i ha escrit nombrosos articles i llibres d’investigació. Entre altres, destaquen Ausiàs Marc (la biografia del poeta) o Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans. La seua obra literària gira al voltant dels dietaris: El vaixell de Genseric (XVII Premi d’Assaig Carles Rahola), Valencians sense ADN. Relats dels orígens (Premi Octubre d’Assaig Joan Fuster) i La bèstia en què cavalquem (Premi Carmelina Sánchez-Cutillas). Ha publicat també les novel·les La veu d’Odiló i La melodia del desig (Premi de Narrativa Alfons el Magnànim).
