Hui es presenta 'Los caminos de modernización de los artistas de Alicante desde 1950', a Alacant
Hui es presenta Los caminos de modernización de los artistas de Alicante desde 1950, a la Sala de conferències de la Seu Universitària d'Alacant a les 19 hores. Hi participan Amparo Navarro Faure (rectora de la Universitat d'Alacant), Enric Estrela (subdirector del Magnànim) i Juan Antonio Roche (professor titular de sociologia de la Universitat d'Alacant i editor de la publicació). Destaquem del llibre que es tracta d'una col·laboració entre la Institució Alfons el Magnànim i Publicacions de la Universitat d'Alacant.
A partir de les reflexions dels autors que participen en aquest llibre, pot afirmar-se que el desenvolupament de la praxi artística a Alacant des de 1950 fins hui ha vingut determinada, en línies generals, per dos grans processos de transformació estètica, profundament imbricada amb els canvis socials i culturals. D'una banda, ens trobem amb la dialèctica modernització-tradició i, per un altre, clarament interrelacionada amb l'anterior, amb la de localització-globalització.
En conseqüència, s'han produït en l'art contemporani local dues grans paradoxes: que és més modern, però menys alacantí; i que està menys refugiat i concentrat en el seu interior i més obert als mass media i als corrents i fluxos globals. I en això ocorre el mateix que amb l'híbrida identitat contemporània, transformada més que en una cosa donada per endavant en un projecte en marxa, en una tasca, i en un collage de fragments construïts i pegats més o menys atzarosament dia a dia. Això és fructífer, perquè impulsa als artistes a continuar mantenint actives les seues energies, a continuar lluitant i a buscar noves experiències. Però existeixen dubtes sobre el cost que paguen per això, en la mesura en què la desterritorialització esdevé un reflex fatídic del mateix que estem fent amb la destrucció caòtica i poc reflexiva de les nostres costes i paisatges i, tal vegada, es converteix en una metàfora d'un art contemporani tan a la deriva com la pròpia societat líquida que el genera.
