Josep Franco rep el premi ‘María la Jabalina’ de Memòria Democràtica
La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, va entregar este dimecres en el Centre del Carme la primera edició del premi ‘María la Jabalina’ de Memòria Democràtica.
L'àrea de Memòria Democràtica crea este nou premi literari que busca aprofundir en el debat sobre els valors democràtics presents en la història. El premi porta per nom María la Jabalina amb l'objectiu de recuperar la memòria d'esta dona, que va ser assassinada després de la guerra i a qui, a més, li van arrabassar al seu bebé.
La intenció d'este premi literari és impulsar la creació basada en fets reals, amb la finalitat d'aconseguir una major difusió i promoure el debat entorn dels valors democràtics, i està dotat amb un import de 6.000 euros.
L'obra guardonada amb el premi ‘María la Jabalina’, Enric Moret. La memòria del marbre, ha sigut escrita per Josep Franco, qui relata en ella la vida d'Enric Moret, originari de la localitat valenciana de Sueca, i es publica en la nova col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim de Memòria Democràtica.
L’entrega del primer premi es va emmarcar en un acte cultural que va comptar amb la presència de la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, i del diputat de cultura, Paco Teruel, amb l'acompanyament musical del Trio Sorolla i l'homenatge a quatre compositors exiliats com Robert Gerhard, Rodolfo Halffter, Rosa García Ascot i Manuel de Falla.
Enric Moret va ser només el fill del trinqueter, de l’home que s’encarregava del manteniment del trinquet de Sueca, organitzava les partides i controlava les apostes. Se’n va anar del poble molt jove, per buscar-se la vida, i tardà molt a tornar per culpa de la guerra, que l’obligà a exiliar-se fins que es va instal·lar, definitivament, a Cuba, l’any 1942. Quan va poder tornar, molts anys després, encara recordava el seu poble amb enyorança i parlava un valencià correctíssim, incontaminat, amb una sonoritat i una calidesa tropicals.
A l’Havana, on va morir el 14 de gener de 1985, Enric Moret es va convertir en un mestre de l’escultura contemporània i va viure sempre al servei de les seues passions: l’art i la revolució.
Les seues escultures “intencionalistes”, com ell mateix les qualificava, han viatjat, i probablement continuaran fent-ho, a l’antiga Unió Soviètica, a l’antiga Txecoslovàquia, a Polònia, a Mongòlia, a Vietnam i a molts altres països dels anomenats satèl·lits; però també envellixen en molts parcs d’Europa i d’Amèrica i embellixen molts museus del món.
Josep Franco (Sueca, 1955) és educador jubilat, escriptor i traductor. Va estudiar magisteri i no va acabar els estudis de filologia anglesa ni de pedagogia a la Universitat de València.
La seua obra, iniciada als anys 80, ha estat recollida, fins al 2005, en Bibliografia suecana (S. XVII-XXI), per Antoni Carrasquer. Entre altres, ha guanyat dues vegades el premi Andròmina dels Octubre (1983 i 2016), els premis de la Crítica de 1984 i 1993, el Ramon Muntaner de Girona (1986), i alguns altres, abans del present premi María la Jabalina de 2025.
Entre les seues obres destaquen Aldebaran, Calidoscopi, Rapsòdia i La vida és dura en Edicions 3 i 4. L’últim roder, Edicions Bromera. Les ciutats valencianes.
Guia visual de les nostres terres. Las ciudades valencianas. Valencian towns. Bancaixa-Edicions Bromera. Historia de la literatura valenciana. Editorial Acento. Madrid, 2002. Llegendes valencianes, Això és llarg de contar, La frontera, Els hereus de la derrota o Si tenim vida i salut, en Edicions Bromera.
