Josep Piera, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
El valencià Josep Piera i Rubió ha sigut proclamat 55é Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el qual atorga Òmnium Cultural cada any a una persona que, per la seua obra literària o científica en llengua catalana, haja contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels territoris de llengua catalana.
El Premi d’Honor està dotat actualment amb 20.000 euros, i és el segon any consecutiu que es premia un escriptor que no és de Catalunya. La tradicional gala de lliurament del guardó se celebrarà a principi del mes de juny en una localització triada conjuntament amb el guardonat, que és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Josep Piera (Beniopa, 1947) viu a la Drova (Barx) des del 1974. Escriu les primeres obres en castellà, però ràpidament connecta amb els escriptors catalans del corrent conegut com la generació dels 70 i serà un dels seus representants destacats al País Valencià. La seua trajectòria literària l’ha convertit en un dels autors destacats de la literatura catalana contemporània. Va formar part del consell de redacció de la revista Cairell, notable exponent de l’obertura de la producció literària de l’època en sintonia amb la resta de les iniciatives culturals que marquen els anys de transició a la democràcia. Com a poeta, rebé el Premi Carles Riba amb El somriure de l’herba (1980); com a prosista, guanyà el Premi Josep Pla amb El cingle verd (1982), i com a assagista, el Francesc Vallverdú amb El paradís dels paraules (1995). Ha cultivat també la prosa memorialista, la biografia literària i la traducció de poesia. Per la qualitat i la diversitat de la seua obra, se’l considera un escriptor total.
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació li dona l’enhorabona a l’autor de nombroses obres publicades en la nostra editorial:
En els anys setanta del segle passat, les generacions jóvens qüestionaren un sistema de valors que no volien perpetuar sense sotmetre’l a crítica. Els anys de Josep Piera com a estudiant universitari a València especialment (1969-1974) estan marcats per estes actituds, que definiran la seua persona i la seua activitat literària. Este volum és un exercici de memòria i una crònica del que visqué i pensà l’autor en aquells anys de formació, i un procés iniciàtic fertilitzat per amics, amors, lectures i escriptors davant de la decisió íntima de desenvolupar al seu país natal una vida dedicada a la cultura, més en concret a la literatura. Són uns temps que Piera recupera com una fantasia.
Este llibre tracta de facilitar al lector una visió global dels poetes i la poesia àrabs que la civilització islàmica produí en la zona oriental d’Al-Àndalus, que posteriorment es convertiria en el regne cristià de València, és a dir, l’actual País Valencià. El període històric de què s’ocupa va dels regnes de taifes a la conquesta de València per Jaume I: malgrat no considerar la nòmina ni completa ni definitiva, vint i escaig poetes en poc més de dos segles és un nombre bastant representatiu de la que fon la contribució dels sarraïns valencians al conjunt de la poesia àrab d’Occident.
Antologia de poemes de Josep Piera traduïts al castellà per Jaime Siles.
Josep Piera. Poesia completa. 1971-2018
Esta obra és una finestra que ens transporta d’una manera fascinant a un Mediterrani dibuixat i eternitzat amb els versos de Piera, amb una selecció que es converteix en un passeig per les diferents etapes creatives de l’autor. Açò permet experimentar tot un conjunt d’imatges que defineixen el món que viu i percep mitjançant l’exploració dins d’uns poemes que expressen la riquesa de tot el que comença i acaba. Josep Piera és el poeta sensorial, el del temps present eternitzat en un instant, conscient del que ha sigut i del goig de cada tram de la vida. Així doncs, recórrer estos poemes és important per al lector que vullga compartir la comprensió i el goig d’una de les mirades poètiques més representatives de la literatura actual.
Premi València de Poesia en Valencià 2013. És un poemari d’evident referència proustiana, però també al·ludeix «a la doble significació valenciana del verb trobar com l’acció de trobar fortuïtament i com el cant dels trobadors». Segons Piera, «és un llibre atzarós que reuneix poemes que m’han arribat, poemes recuperats, trobats, que, per la seua senzillesa, he volgut contar». L’autor ha revelat que es presentà al premi «perquè em varen animar a fer-ho» i ha reconegut la seua satisfacció perquè «és el primer premi que guanye en la meua llengua i a la meua ciutat».
