La catedral de València en el segle XVI tanca la seua tetralogia amb un nou volum sobre humanisme i reforma
La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha publicat el quart volum de la col·lecció La catedral de València en el siglo XVI. Humanismo y reforma de la Iglesia, una obra col·lectiva que culmina la tetralogia dedicada a l’estudi de la seu valenciana durant el Cinc-cents. El projecte ha sigut desenvolupat pel Grupo de Investigación Iglesia y sociedad en la Valencia Moderna (ISVaM), en col·laboració amb la Universitat CEU Cardenal Herrera, i ha comptat amb la participació d’un ampli equip multidisciplinari d’especialistes de diverses universitats espanyoles.
Coordinat i editat per Emilio Callado Estela, el volum reuneix investigacions que analitzen el paper de la catedral de València en un segle decisiu per a la història de l’Església, marcat per l’humanisme, la Reforma i la Contrareforma. La publicació aborda tant aspectes institucionals i polítics com socials, econòmics, culturals i artístics, i ofereix una visió global de la vida catedralícia al segle XVI.
El llibre s’obri amb un estudi sobre sant Joan de Ribera, últim arquebisbe del Cinc-cents, l’acció pastoral del qual es prolonga fins a la primera dècada del segle XVII i constitueix una de les etapes més rellevants de la història de l’Església valenciana. L’anàlisi de la seua espiritualitat i de la seua devoció als sants i a les relíquies permet comprendre millor la petjada contrareformista del seu pontificat. L’episcopat i el govern diocesà són també examinats des d’altres perspectives, com ara la gestió de la diòcesi en períodes de seu vacant o els conflictes entorn de l’accés a dignitats i canongies del capítol catedralici.
Diversos capítols se centren en els complexos equilibris de poder dins i fora de l’Església. S’hi analitzen les tensions derivades del govern de l’Estudi General, la conflictiva instauració d’una canongia inquisitorial a partir de 1559 i la relació entre la Inquisició i la catedral, així com la importància de l’arxiu catedralici com a dipositari de fons documentals de gran valor històric. El volum presta també una atenció especial als aspectes econòmics, com la participació de l’Església valenciana en la gestió de l’obra pública municipal a través de la Fàbrica de Murs i Valls.
L’obra inclou, a més, aportacions de caire social i cultural, com l’estudi del testament i de l’inventari de béns —fins ara inèdits— del prevere Lluís Navarro, les manifestacions de devoció vicentina vinculades a la seu o la figura de Maria Enríquez de Luna, duquessa de Gandia, considerada una de les dones més poderoses del regne entre el final del segle XV i començament del XVI.
El bloc final del llibre s’endinsa en l’àmbit artístic i cultural, amb estudis sobre l’espiritualitat local reflectida en obres d’art conservades a la catedral, la iconografia de capelles com la dels Centelles i Riusech-Borja, la possible influència del Codex Escurialensis en artistes de l’època o l’arquitectura impulsada per la Compañía de Jesús en terres valencianes. El volum es tanca amb una mirada comparativa que connecta la realitat catedralícia valenciana amb altres espais polítics i religiosos de la Monarquia Hispànica, com la col·legiata de Valladolid durant els regnats de Carles I i Felip II.
Amb este quart volum es completa la sèrie dedicada al segle XVI, iniciada l’any 2022, i es consolida un ambiciós projecte historiogràfic que se suma a les col·leccions anteriors sobre la catedral il·lustrada del segle XVIII i la catedral barroca del segle XVII. En conjunt, la sèrie s’ha convertit en una autèntica memòria viva de la catedral de València i del seu paper central en la història religiosa, cultural i social de la ciutat.
