La Diputació de València dona a conéixer els guanyadors dels Premis València i València Nova 2026
- Els Premis València i València Nova 2026 dupliquen la participació i reafirmen el seu creixement
- El certamen confirma la seua consolidació com una de les principals cites literàries en l'àmbit provincial
El Centre Cultural La Beneficència ha acollit este matí l’acte de deliberació dels jurats dels premis València i València Nova 2026, convocats per la Institució Alfons el Magnànim, editorial de la Diputació de València.
L’edició d’enguany ha estat marcada per l’important creixement de participació registrat en el certamen. En total, s’han presentat 504 originals a les diferents modalitats convocades, una xifra que suposa més del doble respecte de 2025, quan es van presentar 234 obres, i que pràcticament triplica els registres de fa dos anys.
Els Premis València i València Nova continuen reforçant així el seu paper com una de les convocatòries literàries de referència, amb l’objectiu d’impulsar la creació i fomentar la lectura des de l’àmbit públic.
Els diferents jurats han estat presidits pel diputat de Cultura, Paco Teruel Machí, i han comptat amb especialistes de reconegut prestigi en cadascuna de les modalitats.
La dotació dels Premis València i València Nova ascendeix a 138.000 euros en conjunt que es repartirà entre els guanyadors de les modalitats: 9.000 euros per als premis de poesia, 15.000 euros per als de narrativa, per al premi de novel·la gràfica, 12.000 euros; i 15.000 euros per als premiats en la categoria d'assaig.
Premi València Nova de poesia en castellà
La guardonada amb el premi València Nova de poesia en castellà és l’obra La litosfera del duelo de Lietty Aylet Navarro Oliveros (Madrid). El jurat format per Inmaculada Lergo Martín, Anacleto Ferrer Mas, María Dolores Andrés Pérez i María Zaragoza Hidalgoha destacat que, sota una carcassa en la qual destaca la fusió entre els llenguatges de la ciència i la poesia, parla dels temes concrets des de la seua preocupació i amb un esperit socialment crític. Estos temes són; la crisi del silenci, els no-llocs, els neomuseos, l'arquitectura hostil o els atavismes heretats. Reclama des d'ací el seu dret a alliberar-se de tot això. Quant a l'estil, el llibre és brillant en la seua manera d'establir una relació entre els diferents camps lèxics, aconseguint una sonoritat, un ritme i una valoració que donen una coherència enlluernadora al conjunt.
Premi València de poesia en castellà
L’obra guanyadora del premi València de poesia en castellà ha sigut Metilendioximetanfetamina de Giuseppe Turiello Hernández (Sevilla). El jurat ha declarat que és un llibre de rostres i personalitats amb múltiples referències a la música i a la pintura, així com a altres vicis; de la mateixa manera en la qual es trenquen estes vides retratades, trenca l'estructura versal, demostrant un gran domini de tots els recursos poètics. Amb l'ús de l'estrofa tradicional, és capaç d'idear jocs i estructures noves, basades en la disrupció d'esta versificació clàssica, a través, per exemple, únicament de la sintaxi. Es destaca l'ús d'esta tècnica per a parlar de la marginalitat, resultant especialment brillant en el sonet, en l'ús de l'encavalcament i en la ruptura aparent de la musicalitat.
Els premis de poesia en castellà estan dotats amb la quantitat de 9.000 euros i la publicació de l’obra premiada per l’editorial Hiperión.
Premi València Nova de poesia en valencià
El jurat del premi València Nova de poesia en valencià integrat per Víctor José Filgueira Maseres, Alba Fluixà Pelufo, Rosa Maria Roig Celda i Josep Micó Conejero, ha atorgat per unanimitat el guardó a La forma de l’aigua de Marc Ferrà i Rois (Benifaió) per la seua elegància i la seua coherència temàtica i estilística. El jurat ha indicat que el poemari fluix lent i rítmic. Estableix un diàleg entre records, paisatges i espais familiars sense caure en tòpics. El seu llenguatge senzill crea imatges potents que queden en l’imaginari del lector.
Premi València de poesia en valencià
Entre silencis de Mercé Estrella Tena (Massanassa) és l’obra guanyadora del premi València de poesia en valencià. Els membres dels jurats han destacat com, des d’una aparent senzillesa, recupera l’èpica i la lírica de fets i gestos quotidians suposadament banals amb agilitat i amb força. Al mateix temps, aposta pel risc i la creativitat al llarg de tot el poemari amb diversitat d’estrofes, jocs tipogràfics i fonètics. Ressalten també la musicalitat i la potència de les imatges que genera.
Els premis de poesia en valencià estan dotats amb la quantitat de 9.000 euros i la publicació de l’obra premiada per l’editorial Reclam.
Premi València Nova de narrativa en castellà
El jurat format per Enrique Parra Veïnat, Maria Magdalena Simó Beltrán, Antonio Sabater Pérez i Rosa María Magdalena Rodríguez Pérez, ha considerat que cap de les obres presentades assoleix la qualitat suficient per a optar al premi.
Premi València de narrativa en castellà
El jurat ha reconegut La naturaleza del espejo de Santiago Miralles Huete (Madrid) amb el premi València de narrativa en castellà i ha destacat l’originalitat de la perspectiva del narrador, la dimensió artística i humana de l’argument, la fluïdesa del text i la contextualització de València com a escenari clau de l’art europeu a més dels girs irònics de la trama.
Els premis de narrativa en castellà estan dotats amb la quantitat de 15.000 euros i la publicació de l’obra premiada per l’editorial Drassana.
Premi València Nova de narrativa en valencià
El guanyador del premi València Nova de narrativa en valencià és Josep Agustí Polop de Xàtiva amb l’obra Altrimetries. Els membres del jurat, Arturo Blasco Ferrer, Josep Franco Martínez, Teresa Gomis Baixauli i Irene Klein Fariza, han destacat el domini del gènere del relat, el joc de veus narratives i l’arrelament al territori amb referències a paisatges propis.
Premi València de narrativa en valencià
Plom i formigó d’Arnau Castell Alemany (Llancà- Girona) ha sigut l’obra guardonada en la categoria de narrativa en valencià del premi València. El jurat ha valorat l’actualitat dels temes, l’univers que representa i el llenguatge popular, A més, destaca el posicionament en contra de l’especulació i la malversació política.
Els premis de narrativa en valencià estan dotats amb la quantitat de 15.000 euros i la publicació de l’obra premiada per part de l’editorial Reclam.
Premi València de novel·la gràfica
El jurat del premi València de novel·la gràfica conformat per Clara Berenguer Revert, Silvia Aymí Pelejà, María Trapero Indaberea i Miguel Ángel Giner Bou ha decidit atorgar el premi a l’obra Magma, una proposta d’Emma Casadevall que compta amb l’assessorament de Jorge Emilio Mendoza Piña (Barcelona) en la concepció del guió. El jurat ha valorat Magma com una proposta de no-ficció que contribueix a una genealogia contemporània d'hibridació de llenguatges gràfics i narratius. Així mateix, posa en valor la mirada decolonial que connecta el passat i el present de la crisi de les persones desaparegudes a Mèxic amb l'estètica que apel·la al sensorial com a eina de reflexió.
El premi de novel·la gràfica està dotat amb la quantitat de 12.000 euros i la publicació de l’obra premiada per l’editorial Andana Gràfica.
Premi València Nova d’assaig
En la modalitat d’assaig de València Nova Tomás Colomer Saus de Sabadell ha sigut qui ha obtingut el guardó amb l’obra La democràcia com a fi és el fi de la democràcia, El jurat, conformat per Francesc Xavier Agustí Campos, María del Carmen Navarro Dolz, Clara Colomina Martínez i Amadeo Serra Desfilis, ha destacat com l’obra aborda un tema d’actualitat amb un estil personal, fresc i didàctic. Elabora un repàs històric exhaustiu del concepte de democràcia que resol amb solvència per a donar suport a la tesi que exposa. Els membres del jurat han considerat que és una lectura amena que pot connectar amb un ampli ventall de públic i convida a la reflexió sense caure en el lloc comú.
Premi València d’assaig
El jurat ha premiat l’obra La tirania del cas únic. Llengua, IA i l’agregat invisible al País Valencià d’Eduardo Valencia Tirapu (Pamplona) amb el premi València d’assaig. Ha ressaltat que l’obra exposa amb claredat i originalitat, des d’una rica experiència professional i sense complexos, com la creixent presència de la intel·ligència artificial influeix en l’ús i percepció social d’una llengua i com pot condicionar el seu futur. Un tema d’actualitat que mira cap al demà, obliga a repensar les polítiques lingüístiques i ens fa reflexionar sobre el retrocés de les llengües minoritàries i minoritzades.
Els premis d’assaig estan dotats amb la quantitat de 15.000 euros i la publicació de l’obra premiada per part de la Institució Alfons el Magnànim.
