La Diputació de València presenta el llibre d’Abelard Saragossà i la col·lecció Biblioteca de Filologia Valenciana
La Diputació de València, amb el president Vicent Mompó, ha presentat este dilluns la col·lecció Biblioteca de Filologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim. Esta col·lecció està dirigida per Emili Casanova i Antoni López, i arranca amb el llibre Sistema d’accentuació (valencià, castellà, italià, s. XIX–XX). Raons de no assimilar-el. Com fer-el assequible d’Abelard Saragossà.
L'acte es va celebrar a les 10.30 hores en el Pati Scala de la Diputació de València, i va comptar amb la participació d’Abelard Saragossà, autor del llibre, Antoni López, director de la Biblioteca de Filologia Valenciana, i la presencia de Ricardo Gabaldón, Diputat d’Asis. tècnica a municipis, Formació, Bandes de Música, i Parc Mòbil, Paco Teruel, Diputat de l'Àrea de Cultura, i Natalia Enguix, Vicepresidenta 1a., Diputada de l'Àrea de Cooperació Municipal, delegació específica d'Igualtat i Memòria Democràtica.
La lectura atenta de l'obra de Saragossà ens farà comprovar que ha aplicat el telescopi als seus treballs per a poder contemplar la llengua no parcialment, sinó en tot el conjunt, mètode que li ha possibilitat elaborar una teoria lingüística sobre la qual ha pogut construir les seues propostes. També té una mirada feta amb microscopi, per la qual s'acosta als constituents lingüístics més bàsics: de la paraula a l'oració, mètode que li permet arredonir les seues anàlisis d'una manera global, amb visions de conjunt i visions de detall. En este cas, el lingüista s'ha dedicat a disseccionar amb minuciositat el de l'accentuació entre molts altres focs que tenim encesos i que pocs han analitzat des de la solvència tècnica.
Les normes són imprescindibles, certament; però amb Saragossà descobrirem que les vigents són perfeccionables, i que ho són en una doble direcció. En primer lloc, hem de repensar les raons que expliquen l'existència de cada norma, i en segon lloc, convé tindre present la recepció de la norma.
L'autor intenta analitzar millor les bases estructurals de la llengua en què s'haja de fonamentar la norma, procura fer-la assimilable, i tracta de fomentar l'estima per la llengua. En el seu quefer lingüístic descobrim un gran humanista, com a humanista és la seua actitud davant la vida.
Abelard Saragossà (Silla,1954) conjumina la perspectiva lingüística amb la social, fet que facilita l’aplicació de les seues propostes a la societat valenciana. Criteris de la normativa (1997) delimita els principis que determinen la confecció de regles. La Gramàtica valenciana raonada i popular (2003) mostra que la llengua dels pobles valencians és molt positiva, realitat que incrementa la identificació i la seguretat com a valencians. Premi d’Assaig de la Generalitat (2006) per Reivindicació del valencià; i Premi d’Assaig de Bromera (2010) per El valencià de Bernat i Baldoví. El valencianisme lingüístic (2018) és una indagació sobre els models lingüístics del segle XX. Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua (2020) tracta les relacions lingüístiques entre balears, valencians i catalans. L’article neutre (2021) mostra que el començaríem a crear en el XIII, i que cap a 1400 ja estaria consolidat; és propi de les llengües romàniques meridionals. El valencianisme de Sanchis Guarner (2021) descriu la seua concepció (humanista i solidària), que és aplicable a l’actualitat i atrau cap a la voluntat de dirigir des de dins la societat valenciana.
