La Institució Alfons el Magnànim publica una nova edició de Rondalla de rondalles, de Lluís Galiana

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de publicar una nova edició de Rondalla de rondalles, la cèlebre obra de Lluís Galiana, dins de la col·lecció Biblioteca d’Autors Valencians. El volum, editat pel lingüista i professor Emili Casanova, recupera un dels textos fonamentals de la literatura valenciana del segle XVIII amb una proposta filològica renovada i plenament accessible per al lector actual.

Una obra clau del patrimoni literari valencià

Rondalla de rondalles és un text singular que combina la gràcia de la narració popular amb una notable riquesa lingüística. La seua fraseologia tradicional —abundant en comparacions, metàfores i expressions heretades de la cultura popular valenciana— es converteix en el motor estilístic de l’obra. A més, crítics com Vicent Escrivà l’han definida com una novel·la curta preromàntica, capaç de transcendir els models literaris que imitava, com els de Quevedo o Torres, gràcies a la seua estructura narrativa viva i cohesionada.

Els personatges, el dinamisme dels episodis, l’alternança entre estil directe i indirecte i la varietat d’espais on es desenvolupa l’acció la converteixen en un testimoni literari avançat per a la seua època. Segons el especialista Rossich, Galiana reelabora el llegat barroc atorgant-li un sentit nou i plenament propi.

Lluís Galiana, un erudit truncat per la mort prematura

Natural d’Ontinyent (1740‑1771), el dominic Lluís Galiana es perfilava com una de les figures més prometedores de l’erudició il·lustrada valenciana. Deixeble de Gregori Mayans, Josep Teixidor i Carles Ros, estava destinat a convertir-se en un referent en la defensa i l’estudi del valencià. La seua mort precoç, als 31 anys, interrompé una trajectòria que apuntava a ser decisiva.

Així i tot, obres com Rondalla de rondalles (1768) i la Carta a Carles Ros, que encapçalava el Diccionari valencià-castellà de 1764, són suficients per a situar-lo entre les veus imprescindibles de la història lingüística i literària valenciana. Diversos especialistes reivindiquen que la seua obra hauria d’incorporar-se al currículum de Batxillerat pels seus valors lingüístics, costumistes i literaris.

Una edició renovada i fidel a l’esperit original

L’editor Emili Casanova, professor de la Universitat de València i estudiós del lèxic i de la història interna de la llengua, ha preparat una edició que adapta la grafia a la normativa actual però manté íntegrament la fonètica, la morfosintaxi i el vocabulari originals. Casanova afirma que la llengua de la Rondalla “encara viu en més d’un 80% a la Vall d’Albaida”, on perduren refranys, locucions i formes lingüístiques que Galiana arreplegà magistralment en la seua obra.

L’objectiu d’esta nova edició és posar a l’abast de qualsevol valencià —o de qualsevol lector interessat en la literatura popular— un text fresc, ple de vitalitat i representatiu d’una manera de narrar que era habitual en els pobles valencians del segle XVIII.

Reivindicar Galiana com a símbol del valencià

La publicació coincideix amb el 254 aniversari de la mort de Galiana, un fet que reobri el debat sobre la necessitat de recuperar la seua figura. No sols com a autor clau de la literatura valenciana moderna, sinó també com a símbol del coneixement, ús i renovació de la llengua popular. La seua obra conserva una enorme vigència cultural i lingüística, especialment en un context en què moltes expressions tradicionals comencen a desaparèixer amb els canvis socials i generacionals.

Amb esta edició, la Institució Alfons el Magnànim aposta per rescatar i posar en circulació una peça essencial del patrimoni literari valencià, convidant a redescobrir-la, llegir-la i situar-la en el lloc que mereix dins de la tradició escrita i oral.