La Institució Alfons el Magnànim rescata l’obra fotogràfica de Juan Caparrós

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació acaba de llançar el llibre Juan Caparrós Pérez. Ontinyent, els anys decisius, el número 2 de la col·lecció «L’Instant, Fotografia». El volum reuneix el treball fotogràfic que Juan Caparrós va realitzar a Ontinyent durant les dècades de 1950 i 1960, capturant amb la seua càmera la transformació social, econòmica i urbanística de la ciutat.

Més enllà de les festes i tradicions locals, les imatges reflecteixen l’evolució de la indústria tèxtil, el creixement urbà i la modernització de la societat, que començava a acostar-se tímidament a la cultura de consum. Des de l’arribada del frigorífic i el televisor fins a la popularització de la Vespa i el mític Seiscents, Caparrós documenta com la vida quotidiana s’allunyava de l’agricultura per abraçar un nou model urbà i industrial.

El llibre inclou un pròleg de l’economista i historiador Josep Gandia Calabuig, una aproximació crítica a l’obra del fotògraf a càrrec de Francesc Vera, director de la col·lecció, i una nota biogràfica elaborada pel sociòleg Pau Caparrós Gironés. Este últim repassa la trajectòria vital de Juan Caparrós (Alacant, 1905-1992), qui, després de la Guerra Civil, es va traslladar a Ontinyent per treballar en la indústria tèxtil i va acabar fundant l’Agrupació Fotogràfica d’Ontinyent, deixant un llegat visual únic sobre una època de profunds canvis.

Amb una mirada entre documental i poètica, Caparrós explora angles inusuals i recursos tècnics que aporten força expressiva a les seues imatges, convertint la seua obra en un testimoni imprescindible per comprendre la història recent d’Ontinyent.

Juan Caparrós Pérez (Alacant, 1905-1992)

Passa els anys de joventut a Alacant i estudia al Liceu Francés. Durant l’etapa d’estudiant freqüenta, amb altres companys, l’aeròdrom de Rabassa on feien escala els avions de la companyia aeropostal entre el nord d’Àfrica i Marsella. El motiu és el de fer pràctiques de conversa en francés amb els pilots. De retruc, però, aquells pilots li encomanarien també una certa passió per la fotografia que el duria a comprar un senzill aparell fotogràfic per realitzar les seues pròpies imatges.

Als pocs mesos d’acabada la guerra es trasllada a Ontinyent per fer-se càrrec de l’organització de l’empresa Tortosa i Delgado, ocupació que va compaginar amb alguna que altra representació privada com a agent comercial del tèxtil, participant de la bonança industrial i demogràfica d’Ontinyent.

La dedicació a la fotografia pren una embranzida definitiva a meitat de segle quan capta amb la seua càmera la transformació social i urbanística que es produeix en la ciutat en les dècades dels cinquanta i els seixanta. La seua passió per la fotografia el durà a fundar, juntament amb un altre entusiasta del mitjà, Juan Gasteizi, l’Agrupació Fotogràfica d’Ontinyent als baixos del Centre Industrial.

Els darrers anys de la seua vida els passarà a la seua residència alacantina de Ciutat Jardí, on ja va viure els anys anteriors a la guerra.