La poesia completa d'Emily Dickinson, traduïda al valencià per Carme Manuel
El Magnànim acaba de publicar Poemes 1850-1886, d’Emily Dickinson, una edició bilingüe (anglés-valencià) de la seua poesia amb traducció de la catedràtica de literatura nord-americana de la Universitat de València i membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Carme Manuel. És el volum número 31 de la col·lecció Poesia, dirigida per Vicent Berenguer i fundada per Marc Granell. La publicació, segons la posterior edició completa feta per R. W. Franklin, és la primera traducció en les nostres lletres de l’obra poètica de l'autora.
Pràcticament desconeguda en vida, a partir de la divulgació de la seua obra en el segle XX, Emily Dickinson (Amherst, 1830-1886) va obtindre un reconeixement notori per la singularitat de la seua poesia i per la seua personalitat humana. La seua poesia és independent dels romàntics i dels contemporanis, amb un ritme admirable i un estil molt lliure del que destaquen una sintaxi i una puntuació peculiars, l'ús de les el·lipsis, el tall de períodes amb guionets o les paraules escrites en majúscules per a ressaltar-les. Trets estilístics que posa al servei del poema amb gran sentit de l’experimentació lèxica i de la ironia. És en els poemes curts, una gran part de la seua producció, on millor es constaten tots aquests efectes.
Persona culta, amb un coneixement profund de moltes disciplines, llegí i s’inspirà en la Bíblia, en l’observació de la natura i en autors com ara Shakespeare, els poetes metafísics, John Milton, William Wordsworth, John Keats, Ralph W. Emerson, i en autores com ara Charlotte, Emily i Anne Brontë, Elizabeth Gaskell, George Eliot i, especialment, en Elizabeth Barrett Browning.
Dickinson sempre visqué en la casa familiar del carrer Major d’un poble d’interior de l’Estat de Massachusetts, en la regió cultural i històrica de Nova Anglaterra. El seu pare era un advocat de prestigi, jutge, representant polític i tresorer de l’Amherst College, fundat al seu torn pel pare d’aquest, l’avi d’Emily, un centre amb la intenció de preservar la tradició i formar mestres i predicadors que estengueren la fe en l’ortodòxia. La mare d’Emily fou sempre una persona discreta, afectuosa amb els tres fills: Austin, Emily i Lavinia. Austin es casà amb Susan Gilbert, la Sue a qui Emily dedica alguns poemes i de la qui es conserva part de les cartes que intercanviaren. Lavinia, igual que la seua germana, passà la vida dedicada a les tasques domèstiques i familiars i tampoc no es casà.
Emily, acabada l’etapa d’ensenyament, va mantindre una vida tranquil·la i domèstica. Abans només havia fet uns breus i curts viatges. Tot i això, la seua principal relació amb l'exterior va ser la correspondència que mantingué des de llavors amb parents i amistats, composta per un miler de cartes i notes.
