La revista Debats dedica el seu número 140 a Jaume I i a la vigència del seu llegat 750 anys després de la seua mort
La publicació de la Institució Alfons el Magnànim reuneix especialistes de diferents àmbits per analitzar la figura del monarca, el seu temps i la petjada que ha deixat en la societat actual.
La revista Debats, editada per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, publica el seu número 140 amb un monogràfic dedicat a Jaume I, coincidint amb la commemoració del 750é aniversari de la mort del monarca. Sota el títol «El món de Jaume I i el nostre», este número proposa una mirada plural sobre el rei i la seua època, però també sobre la influència que la seua figura continua exercint en la memòria col·lectiva i en la manera d’entendre la història dels territoris que va incorporar a la Corona d’Aragó.
Coordinat per l’historiador Antoni Furió, el monogràfic planteja una aproximació multidisciplinària al món jaumí, amb aportacions que aborden tant la dimensió política i militar del regnat com les seues implicacions socials, culturals i territorials. La proposta editorial convida a reflexionar sobre el significat de Jaume I des del segle XXI i sobre les conseqüències de la conquesta per als diferents pobles que compartien aquell espai mediterrani.
El número també amplia el focus més enllà de la figura del monarca per donar protagonisme a altres personatges fonamentals del període. Entre ells destaca la reina Violant, el paper de la qual durant la conquesta valenciana permet explorar la posició de les dones en una societat medieval profundament masculina. Així mateix, la revista incorpora la figura d’Al-Azraq, protagonista de la resistència musulmana a les terres valencianes i símbol dels conflictes que van acompanyar la transformació política i social del territori. Tant Jaume I com Al-Azraq van morir el 1276, un fet que reforça el valor commemoratiu d’aquesta aproximació històrica.
El monogràfic compta amb articles de Germán Navarro, Ernest Belenguer, Gabriel Ensenyat, Jacob Mompó, Lledó Ruiz, Xavier Renedo, Lluís Vidal, Francesc Granell i Natxo Escandell. La publicació es completa amb una entrevista a José Luis Villacañas, realitzada per Carles Senso, i amb els textos de l’editorial, signada per Vicent J. Escartí, i la reflexió de Vicente Boluda.
A més del dossier central, el número 140 inclou una secció de miscel·lània amb treballs de David de la Osada, Aran Reig i Carles Senso, Juan Gomis, Alejandro Villar, Anna Peirats i Lorena Cano i Laura Bellver, que amplien la diversitat temàtica de la revista.
Amb esta edició, Debats reivindica la necessitat de revisar críticament el passat i de comprendre com els processos històrics continuen condicionant les identitats i les societats contemporànies. La figura de Jaume I es presenta així no solament com la d’un rei conqueridor i fundador del Regne de València, sinó també com un punt de partida per analitzar les relacions de poder, els conflictes de memòria i les transformacions que van marcar la història dels territoris de la Corona d’Aragó.
Fundada el 1982, Debats té com a objectiu promoure la reflexió sobre les relacions entre cultura, poder i societat des d’una perspectiva àmplia i multidisciplinària, que integra les ciències socials i els estudis culturals.
La revista es publica amb periodicitat anual, tant en paper com en format digital, a través del web https://revistadebats.net/index.
