La Revista Valenciana de Filologia publica el número 10, dedicat al patrimoni cultural immaterial
El nou número inclou un dossier coordinat per Enric Olivares, set estudis de miscel·lània i nou ressenyes bibliogràfiques sobre la cultura, la llengua i la història valencianes
La Institució Alfons el Magnànim publica el número 10 de la Revista Valenciana de Filologia, dirigida per Rafael Roca Ricart. Esta nova entrega ofereix un ampli recorregut per la cultura i la història valencianes a través d’investigacions sobre el patrimoni cultural immaterial, la literatura, la història política i les transformacions del periodisme.
El volum s’articula al voltant del dossier «Transmissió, usos i ressignificacions en el patrimoni cultural immaterial», coordinat pel professor Enric Olivares i integrat per cinc estudis dedicats a les pràctiques culturals i les celebracions populars, des de les cavalcades i les processons fins a les danses i els rituals religiosos i civils.
El dossier s’obri amb un treball de Juanma Ferrando Cuña sobre el quadern de camp que Dolores Sendra va elaborar entre l’agost de 1948 i el febrer de 1949 en dèsset poblacions de la Marina Alta, on va recopilar 174 exemples de melodies de la tradició valenciana. A continuació, Héctor Càmara-Sempere estudia la transformació de la concepció i la representació del Misteri d’Elx impulsada per diversos intel·lectuals entre finals del segle XIX i principis del XX, un procés que va culminar amb la declaració de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2001.
Maria Garganté analitza l’evolució de l’espai públic a Barcelona a través de celebracions com ara el Corpus Christi, les canonitzacions i beatificacions, les entrades reials, les cercaviles i els balls. Per la seua banda, Montiel Seguí se centra en la popular cercavila dels fanalets elaborats amb melons d’Alger de Castelló de Rugat, a la Vall d’Albaida, una tradició que constitueix un senyal d’identitat del municipi. El dossier es tanca amb una investigació d’Enric Olivares sobre els jocs de galeres i les batalles navals fingides, representacions que sovint reproduïen l’enfrontament entre moros i cristians i funcionaven com a instruments de propaganda i legitimació del poder polític i religiós.
Set estudis sobre literatura, història i cultura valencianes
La secció Miscel·lània reuneix set articles que amplien la mirada sobre diferents períodes, figures i fenòmens culturals. Josep M. Domingo recupera i edita nou cartes que el poeta Joan Arolas va adreçar, a principis de la dècada de 1840, a Joaquim Rubió i Ors, una de les figures vinculades a la Renaixença. Xavier Granell, per la seua banda, revisa la trajectòria política de Constantí Llombart i el seu llegat des de la història del republicanisme, amb una atenció especial a episodis com ara la insurrecció federal de 1869 i la revolució cantonal de 1873.
Santi Vallés documenta el parentiu entre dues figures rellevants del valencianisme cultural contemporani: Fèlix Pizcueta Gallel (1837-1890), poeta, periodista, cronista de la ciutat de València i primer president de Lo Rat Penat, i Adolf Pizcueta Alfonso (1901-1989), periodista, polític, editor i promotor cultural.
El recorregut històric continua amb la investigació de Cèsar Ferrandis sobre els avantpassats de Joan Fuster i, especialment, sobre la ideologia i l’activitat de son pare, Joan Baptista Fuster Seguí, destacat representant del carlisme a Sueca i la comarca. Immaculada Cerdà ofereix una aproximació a la vida i l’obra de Francesc Almela i Vives, declarat Escriptor de l’Any per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a partir de la selecció de la seua correspondència entre 1920 i 1967 editada per Josep Palomero.
Completen la secció l’article d’Elisa Tameni sobre la internacionalització de Vicent Andrés Estellés a través de les iniciatives cíviques i acadèmiques organitzades a Itàlia amb motiu del centenari del seu naixement (1924-2024), i l’estudi de Francesc J. Viadel i Nel·lo Pellisser sobre la consolidació del llibre com a format periodístic, que recull les motivacions d’autors i editors per a apostar per aquesta modalitat.
Nou ressenyes per a completar el volum
El número 10 de la Revista Valenciana de Filologia es tanca amb nou ressenyes de publicacions rellevants per a l’estudi de la llengua, la literatura, la història i la cultura valencianes. Entre els títols ressenyats figuren 1837-1977 La premsa valencianista, de Francesc-Andreu Martínez Gallego i Francesc-Tomàs Martínez Sanchis; Contra la llengua dels valencians, de Vicent Flor; Amb la claror del verb, de diversos autors i autores; Memòries d’un vagó de ferrocarril, d’Antoni Martí, i Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura, de Rafael Beltran.
També s’hi inclouen El somni més ambiciós. L’Editorial Selecta i la recuperació de lectors, de Mireia Sopena; Els privilegis de Morella (1225-1395). Edició crítica, de Joaquim Dolz; Un país de llengua. Històries de la dignificació del valencià, de Josep Daniel Climent, i Cent anys d’un poeta europeu. Lectures crítiques sobre Vicent Andrés Estellés, de diverses autores i autors.
Amb esta nova entrega, la Revista Valenciana de Filologia continua oferint un espai d’investigació i difusió del coneixement dedicat a la llengua, la literatura i el patrimoni cultural valencians, i contribueix a donar a conéixer treballs que aprofundeixen en la seua història, les seues manifestacions culturals i les principals figures intel·lectuals.
