La trajectòria del Patronato de Protección a la Mujer en Indignas hijas de su patria
Indignas hijas de su patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià és la darrera publicació de la Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. Va obtindre la Beca Josep Torrent de Periodisme d’Investigació 2021 atorgada per la Unió de Periodistes Valencians i la Institució Alfons el Magnànim.
Les autores, María Palau i Marta García, són periodistes i investigadores sobre memòria democràtica amb perspectiva de gènere. El llibre busca contribuir al procés de recuperació de la memòria al voltant d’una de les institucions més longeves i desconegudes del franquisme.
Esta és la història d’una de les institucions més antigues del franquisme, que va exercir un control ferri sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que s’atreviren a qüestionar les rígides normes de moralitat que els imposaren. El Patronato de Protección a la Mujer va ser un organisme creat el 1941 i dissolt el 1985 que perseguí «la dignificació moral de la dona» amb l’objectiu de controlar i eliminar l’exercici de la prostitució clandestina de menors d’edat. No obstant això, s’erigí com un sistema de control sobre la població femenina que va tractar d’imposar un arquetip homologat de dona regit per la decència, la cautela i la castedat.
És un organisme desconegut que va aconseguir sobreviure a la mort del dictador i allargà l’agonia de moltes jóvens fins a ben entrada la democràcia. El llibre inclou entrevistes a historiadores que han dedicat part de la seua activitat investigadora a l’estudi del Patronat o les polítiques de repressió de gènere imposades pel règim franquista, i també els testimonis personals de Consuelo García del Cid i Chelo Alfonso, que estigueren internades en uns quants reformatoris del Patronat.
Mitjançant una revisió hemerogràfica i una àmplia labor de documentació arxivística, s’han localitzat expedients de jóvens internades en els seus centres, s’ha esbrinat la composició de les juntes provincials i alguns locals de la institució i s’ha aconseguit accedir a diversos documents publicats, entre ells les memòries presentades com a informes sobre la moralitat de l’època i les activitats de la institució en cada any.
