Les periodistes María Palau Galdón i Marta García Carbonell arriben a la quarta edició de “Indignas hijas de su patria”

    • Data:06-05-2025
    Les periodistes María Palau Galdón i Marta García Carbonell arriben a la quarta edició de “Indignas hijas de su patria”

    L'obra “Indignas hijas de su patria” publicada per la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació aconsegueix la seua 4a edició.

    Esta investigació, s'organitza en un total de 13 capítols que tracten d'aportar una visió integral de la institució del Patronato de Protección a la Mujer des de les seues diferents implicacions socials, econòmiques i històriques. El propòsit d'este llibre és enquadrar el Patronato de Protección a la Mujer en un context i un espai temporal determinats, centrat geogràficament en les províncies de València, Castelló i Alacant entre 1941 i 1985.

    Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià, va obtindre la Beca Josep Torrent de Periodisme d’Investigació 2021 atorgada per la Unió de Periodistes Valencians i la Institució Alfons el Magnànim.

    Les autores del llibre, María Palau Galdón i Marta García Carbonell, són graduades en Periodisme per la Universitat de València i van cursar màsters especialitzats en drets humans i estudis de gènere. Han col·laborat en mitjans com La Vanguardia, elDiario.es o El Salto, així com amb organitzacions memorialistes com Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme (Plataforma de Suport a la Querella Argentina – País Valencià).

    El Patronato de Protección a la Mujer va ser un organisme que va perseguir «la dignificació moral de la dona» amb l'objectiu –almenys sobre el paper– de controlar i eliminar l'exercici de la prostitució clandestina de menors d'edat. No obstant això, es va erigir com un sistema de control sobre la població femenina, que va tractar d'imposar un arquetip homologat de dona regit per la decència, la cautela i la castedat.

    Sota l'ull vigilant d'ordes religiosos femenins, milers de xiques van ser tancades en reformatoris convertits en espais de tortura, repressió i càstig.

    Esta és la història d'una de les institucions que va exercir un ferri control sobre les idees, les actituds, els comportaments i, sobretot, els cossos de milers de dones i xiquetes que es van atrevir a qüestionar les rígides normes de moralitat que els van ser imposades. No és més que un intent d'honrar la memòria de totes aquelles dones i xiquetes que van ser empresonades contra la seua voluntat en algun dels centres del Patronato de Protección a la Mujer.