Les recomanacions per al dia de Sant Jordi
Per a celebrar el dia de Sant Jordi, els periodistes del setmanari i la web El Temps han fet una recomanació d’alguns dels llibres que no et pots perdre. Cada periodista explica quins llibres regalaria i per què.
El Temps ha recopilat algunes de les seues recomanacions literàries per a bussejar en la Fira del Llibre, que comença esta setmana, i han aportat els seus títols bàsics i el que els n’ha enamorat. Hi ha novel·les, algun assaig i una mica de poesia.
El llibre triat pel redactor d’El Temps, Manuel Lillo, és Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura, d’Antoni Ferrando Francés i editat per la Institució Alfons el Magnànim. Per a Lillo, este llibre explica d’una manera molt clara el món en què Teodor Llorente i Vicent Blasco Ibáñez es varen trobar condicionats a l’hora de desenvolupar les seues tasques polítiques i culturals, sobretot perquè situa un context de castellanització molt clar, procedent de la imminent i posterior derrota colonial, que va generar unes inseguretats en el si de l’Estat que també es varen vore reflectides en la cultura, per descomptat, i van ser determinants també en l’esdevenir de la Renaixença, un moviment cultural tan fonamental (en el sentit que no n’hi hagué un altre) com limitat i vacil·lant en la recuperació del país.
De l’estudi de Ferrando, cal destacar que ha defugit molts dels tòpics que, en les últimes sis dècades, han mediatitzat la percepció d’estos autors (de Llorente, sobretot) i han condicionat de manera certament negativa la nostra visió d’este període cultural, ja que s’han limitat a reiterar que la Renaixença valenciana no promogué accions polítiques i, en conseqüència, fracassà, esdevingué folklòrica, estèril, no va aconseguir objectius significatius, etc., és a dir, han repetit una lletania de llocs comuns a sovint enumerats des de l’autoodi i un escàs (o nul) coneiximent de l’època. De fet, quan diversos estudiosos (com Vicent Simbor el 1996 i Ferrando ara) s’han ocupat d’analitzar detingudament el moviment, han sigut capaços de percebre aportacions i guanys, com per exemple que «l’esforç per a aconseguir un valencià culte i digne, l’aposta per la unitat lingüística i literària i la quantitat de poetes implicats són factors molt meritoris», tal com llegim en este volum.
Antoni Ferrando Francés (Benicolet, 1947) és catedràtic emèrit de la Universitat de València. Ha sigut director del Departament de Filologia Catalana i de l’Institut de Filologia Valenciana. És fundador i primer director de la revista Caplletra i dirigeix les col·lecciones «Biblioteca Sanchis Guarner» i «Biblioteca Lingüística Catalana». Pertany a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. S’ha especialitzat en història de la llengua, història de la cultura i edició de textos. Entre les seues obres, destaquen Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980), Els certàmens poètics valencians (1983), Història de la llengua catalana (amb Miquel Nicolàs, 2011), Les Regles d’esquivar vocables a revisió (amb Germà Colón, 2011), A la recerca de l’arquetip del Llibre dels feits del rei Jaume I (2014-2015), Aportacions a l’estudi del català literari medieval (2018), El model lingüístic de Curial e Güelfa (2018), Fabra, Moll i Sanchis Guarner (2019), i La poliglòssia en la predicació de Vicent Ferrer (2020).
